Homenatge a Catalunya
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La particular tragèdia de Catalunya dins la més general tragèdia de la Guerra Civil Espanyola, de la qual va ser corresponsable el feixisme italià, va fer caure un vel de silenci sobre la seva literatura, no tan sols a l’exterior, també a tot Espanya. El conreu de la llengua pròpia i de la pròpia literatura va esdevenir per als catalans un camp de batalla contra el règim franquista. [...] El període de la “literatura de l’exili” espanyola pren per als escriptors catalans un significat encara més fort, el de fer-se escoltar com a reacció contra el silenci a què eren obligats per les dures condicions d’un doble confinament: el territorial i també el lingüístic. En prendre cos una verdadera i genuïna resistència cultural, es va desvetllar una oposició oberta contra el règim, i la literatura va sortir progressivament dels cercles clandestins per anar guanyant cada cop més espai públic. Van sorgir noves empreses editorials i es van incrementar les publicacions en català, en un crescendo que va culminar en el decenni dels anys 1960 amb la consolidació de noms importants de la literatura catalana d’aquell període, el de la desclosa de posicions antifranquistes. La irrupció de l’empresa editorial Edicions 62, que va adoptar el nom de l’any de la seva fundació, va representar la represa de la publicació d’obres estrangeres en català. La producció en llengua catalana va reeixir a conquerir espais més amplis, que, tot i que la vida del dictador es va allargar massa, en un món que experimentava canvis profunds també el règim es veia obligat a moderar la repressió. [...] La lluita identitària dels catalans va trobar a Itàlia una recepció particularment atenta, de la qual es va fer intèrpret el filòleg, romanista, Giuseppe Tavani amb la publicació, l’any 1968, de Poesia catalana de protesta per l’editorial Laterza, de Bari. En l’amplíssim espectre dels seus interessos, Tavani ha dedicat gran part del seu treball a les llengües ibèriques: investit honoris causa a Santiago de Compostel·la, Barcelona i Lisboa, ha estat vicepresident de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i soci fundador i vicepresident de l’Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC). [...] La represa de la narrativa femenina durant la fase minvant de la dictadura té un exponent de primeríssim pla en Mercè Rodoreda, la qual, per altra banda, no es va definir mai com a feminista, si bé en la seva obra la crítica a la societat patriarcal de l’època franquista s’interpreta inevitablement com una denúncia més o menys encoberta de la condició femenina. [...] Recentment, Giuseppe Tavani s’han imposat l’objectiu de donar a conèixer tota l’obra de Rodoreda, una mostra àmplia de la vitalitat d’aquesta gran narradora, començant per proposar a l’editorial La Nuova Frontiera, de Roma, noves versions, ja sigui de La Plaça del Diamant (2008), ja sigui d’ El carrer de les Camèlies (2009), Jardí vora el mar (2010) i Aloma (2011). [...]
