Homenatge a l'article d'agost

Acabo avui la sèrie de cinc articles dedicada al dinar memorable que vaig fer l'altre dia i que hauria agradat a Josep Pla (amb qui m'unia una gran amistat). Ens havíem quedat en el moment en què, lluny de les presses, del brogit, de les tertúlies en què col·laboro, jo i els amics llegíem la carta i triàvem les menges. Vells amics i companys de quan la política no era plena de nouvinguts i nosaltres encara no teníem la barba de plata i la vista cansada...

I ara, ens trobem asseguts a la taula d'aquest restaurant polit, net, honest. Forster's Hollywood, es diu. I aquí arreglem el món fins que la beguda ens obliga al silenci. Gloriosa Pepsi en got gran de cartró ple de gel que les dones del grup, de bellesa intel·ligent (de bellesa no sexista) xuclen. Potser és el moment que espero tot l'any. Aconseguir taula al Forster's Hollywood per veure com la Carme, la Laura i la Sònia llepen el gel de la Pepsi. Aquesta Pepsi de quilòmetre zero que ens escalfa l'ànima...

I arriben els fingers de mozzarella i els gloriosos, eficaços, lluminosos nachos. Ningú com en Jairo-Oswaldo els sap trobar el punt. Un dia me'n va explicar el secret. Anar-los a comprar de bon matí, per evitar les cues al súper i poder triar les ofertes. Le gain de la recherche, c'est la recherche meme.

I fem una cosa que les noves generacions (sense referents culinaris) han perdut. Sucar. Suco un finger a la salsa Barbacoa i suco un altre finger a la salsa Zesty. Simfonia de sabors, de l'Empordà, de la Catalunya que mira endavant, de la Catalunya que es reinventa, que no acota el cap davant de la crisi. Aquest finger sucat que jo em poso a la boca és una metàfora de l'optimisme que necessitem per derrotar el PP i acollir els nouvinguts.

I, finalment, arriben les hamburgueses (preludi del brownie de xocolata). La meva, amb ou ferrat, rodanxa de tomàquet (encara amb la pell amarada del fred vivificant de la cambra refrigeradora) i llenca de formatge cheddar. Llenca perfecta, quadrada, ingràvida. Llenca carbassa, llenca del color de l'estiu i dels sostenidors del biquini d'aquella sueca que vaig conèixer a la platja de la meva joventut. Queixalo. I aleshores... Oh, merde ! Se'm desmunta l'entrepà i em taco les bermudes.