Investidura fracassada, país defallit

Posar l'èmfasi en les paraules més utilitzades en un debat d'investidura, analitzar el to i els temes tractats o fer prospeccions de futur són alguns dels plantejaments que els periodistes i politòlegs fan quan examinen els discursos de ses senyories quan pugen al faristol. Proposo una altra possibilitat: fixar-nos en les citacions textuals que glossen les idees expressades. Posem-hi la lupa.

El pacte del 'gattopardo'. L'únic diputat que s'ha mostrat del tot convençut que Espanya es pot reformar gràcies a les seves 150 propostes i el seu tarannà de jove amb coratge és Albert Rivera (Ciutadans): "'Yo soy optimista porque, como decía Churchill, es lo más útil, lo contrario no sirve para nada'". I afegeix, parafrasejant el que va ser primer ministre britànic: "'El problema de nuestra época consiste en que hay hombres que no quieren ser útiles sino importantes. Yo prefiero ser útil'". Rivera es confessa útil, il·lusionat, optimista, reformista i valent. Malgrat la confiança i la determinació del líder de Ciutadans, Xavier Domènech (En Comú Podem) fa un seriós advertiment a Rivera i als 32 diputats del grup parlamentari C's: "'Roma no paga traidores'". Aquesta frase contundent i apòcrifa, suposadament atribuïda al cònsol i general romà Quint Servilià Cepió, fa referència a l'execució dels tres generals lusitans, subornats per Roma, que van perpetrar l'assassinat del seu cabdill Viriat (180 aC - 139 aC). La recompensa que van rebre de Roma va ser la mort. Qui és Servilià Cepió a Madrid: el PP o el PSOE?

Joan Baldoví (Compromís) és, sens dubte, un diputat que coneix els clàssics. La seva tria no és fruit d'una ràpida ullada a internet, on sí que pots trobar les 10 millors frases de Churchill. Baldoví s'ha decantat per Francesc Eiximenis, frare franciscà del segle XIV i pensador molt influent a la Corona d'Aragó, que diferenciava dues menes de corrupció: "Que furtar a la comunitat sia pijor cosa que furtar a alcun en singular". Eiximenis feia referència al governant que fa un mal ús del poder que li és atorgat "fent furt" dels cabals públics. Baldoví va més enllà i aplica la frase a l'amnistia encoberta per als corruptes que, segons el portaveu de Compromís, amaga el pacte per la investidura segellat per C's i PP. Un pacte que Baldoví bateja amb un sonor i aristocràtic "acord del 'gattopardo'". L'essència del gattopardisme o lampedusisme és aquella frase que diu "Canviar-ho tot perquè no canviï res". És Tancredi, el nebot garibaldí i oportunista del príncep Salina, a la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa 'Il gattopardo' (1958), qui la pronuncia per apaivagar els temors del patriarca de la nissaga siciliana davant la fi de l'absolutisme borbònic. És a dir, segons Baldoví, el pacte és un pur sortilegi: manar, el que s'entén per manar, els de sempre.

Constitució, llei i ordre, segons convingui. Canvi de registre. La referència que fa Rajoy a la Constitució del 1812, coneguda com la Pepa, va en una altra direcció: llei, ordre i sobirania del poble espanyol davant "l'amenaça explícita" contra la unitat territorial. Francesc Homs (PDC) no perd l'oportunitat de rebatre'l: li diu a Rajoy que la Pepa va ser incapaç d'estructurar un estat de manera eficient i justa, i el resultat va ser que els "ciutadans" d''allende los mares' van preferir donar-se de baixa de l'estat espanyol. Però, a més, quan li va convenir, Espanya va posar a la venda els seus territoris sobirans i els seus ciutadans sobirans: les Filipines, Guam i Puerto Rico van ser cedides als EUA a canvi de 20 milions de dòlars del 1898. I les illes Carolines i les Marianes, excepte Guam, van ser venudes a l'Imperi Alemany per 25 milions de pessetes (1899). De la ciutadania i la sobirania en va fer negoci.

En nom del patriotisme. Pedro Sánchez (PSOE), citant el polític republicà Manuel Azaña, president del govern i president de la Segona República Espanyola, posava l'accent en com és d'estèril el patriotisme 'per se': "'Ningún problema político tiene escrita su solución en el código del patriotismo… Nadie tiene el derecho de monopolizar el patriotismo, nadie tiene el derecho, en una polémica, de decir que su solución es la mayor porque es la más patriótica; se necesita que, además de ser patriótica, sea acertada'". I afegeix Sánchez: "'Y su propuesta, señor candidato, no lo es'". Joan Tardà (ERC), també en nom del patriotisme, del patriotisme més insensat, cita la figura d'un coetani però diametralment oposat a Azaña: José Calvo Sotelo. El líder de la dreta més totalitària i reaccionària va arribar a dir (o se li suposa): "'Antes una España roja que una España rota'". Tardà, adreçant-se al líder socialista, envia un dard a l'escó de Sánchez: "'España antes azul que rota'". És una síntesi del debat intern que pateix el PSOE davant la possibilitat remota de formar govern amb Podem i el suport dels partits catalans independentistes, entre d'altres. És tabú esmentar Podem; tabú, també, parlar de referèndum.

Catalunya, la clau de volta d'una Espanya diferent i millor. Xavier Domènech, aprofitant la proximitat de la diada de l'Onze de Setembre, va acabar el seu discurs amb un fragment de les memòries de Manuel Azaña, poc amic del nacionalisme català però bon coneixedor de les lliçons del passat. Deia Azaña sobre la desfeta del 1714: "'El último estado peninsular procedente de la antigua monarquía católica, que sucumbió al peso de la Corona despótica y absolutista, fue Cataluña; y el defensor de las libertades catalanas pudo decir con razón que él era el último defensor de las libertades españolas'".

Ses senyories i els seus autors han mostrat un escenari present i futur ja no galdós per a Espanya, sinó més aviat defallit. I com que aquest article ha començat amb un diputat que s'ha confessat optimista, acabo amb un acudit del gran Jaume Perich: "Un optimista és aquell que creu que tot té solució. Un pessimista pensa de la mateixa manera, però sap que ningú hi posarà solució". (Que consti: l'he trobat a internet.)

Més continguts de