Jordi Bosch

Fart de tenir la sensació de ser una peça rodona en un món quadrat, l'ARA m'ha descobert que no estic sol i que el país que tinc al cap no és un invent, sinó una realitat compartida per més dels que voldrien. M'obliga a aïllar-me de l'entorn per llegir-lo amb calma. Us recomano la subscripció digital, tot i que sortir diumenge al matí a buscar el diari abans d'esmorzar segueix tenint la seva màgia. ¿Seria utòpic que fos el primer diari català que no rebés subvencions? Els lectors us hi hauríem d'ajudar.