ABANSD’ARA

Josep M. Baget, un gran crític de televisió

De la secció de crítica de televisió de Joan F. de Lasa (Barcelona, 1918-2004) a Serra d’Or (X-1972). Avui fa catorze anys de la mort de Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004). Ell i Lasa compartien, als anys 70, el combat periodístic a favor d’una causa que, en aquell temps de monopoli televisiu castellà, semblava utòpica: tenir un canal català.

Josep M. Baget és, sense cap mena de dubte, un dels millors i més documentats crítics de televisió del país. S’ha pres molt seriosament la seva tasca -contràriament a tants d’altres que confonen una secció de crítica televisiva amb un espai d’humor tipus “ grimègia ”-, i des de la prestigiosa revista Imagen y Sonido primerament, i ara també des del diari El Correo Catalán, ha donat moltes lliçons, que foren profitoses si les escoltessin els interessats, amb la seva intel·ligent i serena manera d’ablanir els problemes que envolten la nostra pantalla petita. És una llàstima que al Correu hom no vulgui tenir més cura de la plana que cada diumenge en Baget hi publica -o intenta publicar-hi, i dic això perquè de vegades no surt. Darrerament jo diria que sembla com si “algú” volgués malmetre aquesta important secció estètica i cultural tan honestament portada, perquè si algun diumenge no hi ha “pàgina Baget”, en d’altres ocasions ha estat reduïda a un avenç de programes, i cal remarcar que el més perjudicat de tota aquesta deixadesa és -a part de l’excel·lent crític- el diari mateix, i també, cosa encara més important, els nombrosos lectors que esperen amb interès els judicis del meu col·lega i que ben sovint no els troben. A Serra d’Or del mes passat, Jordi Garcia-Soler va parlar d’aquell article d’en Baget al Correu sobre “la posada en marxa de la TV via cable i de les possibilitats que això obre per a la implantació d’un canal català”. No vull, doncs, repetir ara allò que tan bé exposava aquest volgut company i amic, però sí que insistiré en allò que deia en Baget, rient per sota el nas, que “res no s’hi oposa en neta teoria.” Ben mirat, però, el que tots volem no és una televisió parlada en català, sinó parlada, pensada i sentida en català, i això, com tots sabem, és un cosa ben diferent. I qui parla del possible canal en català, es refereix igualment al canal en llengua basca i al canal en llengua gallega, que tenen el mateix dret d’existir. Mirem-ho com vulguem, però crec que ha estat molt interessant que en Josep M. Baget hagi publicat aquest article, perquè tot el que sigui parlar -encara que ho fem a tall de caboriejar- de les necessitats culturals i de defensa de la llengua catalana, és importantíssim.

Més continguts de