L’Estat impedeix un debat transparent sobre la independència
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP van anunciar ahir que han arribat a un acord sobre el contingut de la llei de transitorietat jurídica, també coneguda com de desconnexió, el primer article de la qual afirma el següent: “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. El comunicat, concís, no detalla l’articulat sencer i subratlla que l’epígraf sobre el referèndum queda obert a l’espera de negociacions amb altres grups, en referència als comuns. El que sí que diu la nota és que la proclamació efectiva de Catalunya com una república independent queda condicionada al resultat del referèndum.
En circumstàncies normals, els grups de JxSí i la CUP no s’haurien de veure obligats a mantenir aquest nivell de secretisme, ja que l’opinió pública hauria de conèixer el contingut íntegre de la llei per poder debatre’n aspectes tan importants com la ciutadania o els drets fonamentals. Però la realitat és una altra. En lloc de fer servir els tribunals per garantir un diàleg lliure, democràtic i transparent, l’estat espanyol els ha convertit en un ariet contra el procés sobiranista.
Ahir vam poder veure una altra prova d’aquesta judicialització de la política. El Tribunal Suprem va fer un pas més per portar al banc dels acusats l’actual diputat del PDECat i exconseller de Presidència, Francesc Homs, en el cas del 9-N. Aquesta mateixa setmana el regidor de la CUP a Vic Joan Coma va ser detingut i traslladat a Madrid perquè declarés davant l’Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició, una denominació que, per cert, no figura a l’actual Codi Penal i que prové de la legislació franquista. La resposta judicial de l’Estat ha acabat convertint el procés sobiranista en una lluita per defensar drets bàsics com la llibertat d’expressió i d’opinió, o el dret de les institucions catalanes a organitzar una consulta ciutadana com la del 9-N.
Entremig, però, l’Estat ha impedit que s’obrís un debat serè, transparent i amb arguments sobre la independència, i ha forçat els partits a fer servir estratagemes per esquivar la persecució judicial dels seus representants. L’Estat hauria de saber que només amb amenaces no podrà aturar un procés que dins d’Europa sempre trobarà vies democràtiques per expressar-se.
