L’enrocament de Rajoy i Sánchez amenaça la governabilitat

La cara de Mariano Rajoy ahir durant la seva compareixença posterior a la reunió amb Pedro Sánchez era tot un poema. Amb l’anunci de l’abstenció de Ciutadans i del no del PSOE, s’allunyava l’objectiu d’una investidura exprés abans de final de mes. Per aquest motiu va contraatacar afirmant que pretén presentar-se a la investidura a principis d’agost, una manera de traspassar la pressió al PSOE, que si no s’absté quedaria com el culpable d’anar a unes terceres eleccions que es farien el 27 de novembre. La segona repetició de les eleccions, doncs, no ha servit de moment per aclarir el panorama i Espanya sembla que ha entrat en un bucle. Cap dels actors s’atreveix a fer un gest que serveixi per desencallar la situació. Ni Rajoy vol admetre que la seva candidatura és un obstacle per sumar suports (¿ha fet alguna cosa aquests anys per guanyar-se la complicitat d’algun possible soci?), ni Sánchez té el valor per enfrontar-se als barons i intentar un govern alternatiu amb Podem i els nacionalistes. Així doncs, tot apunta a una investidura agònica, que deixaria pas a un govern feble, o a unes terceres eleccions que serien la riota d’Europa. L’alternativa de la gran coalició sembla impossible amb Rajoy.

Sense un pacte i una majoria parlamentària clara, el resultat serà un govern incapacitat per fer grans reformes. El sistema polític espanyol, doncs, sembla que encara no està preparat per a les dosis de diàleg i negociacions -i, per tant, de sacrificis i renúncies- que reclamen els nous temps. Tothom està més preocupat per la salut del seu partit que per la governabilitat, i no cal dir que encara preocupa menys impulsar un determinat projecte de país. En realitat, vist des de Catalunya, aquest bloqueig no ens pot estranyar. D’ençà que va començar el procés sobiranista, ni el PP ni el PSOE han sigut capaços de fer una oferta creïble per resoldre el principal problema de l’Estat. Després del 20-D es va arribar a l’extrem d’excloure les principals formacions polítiques catalanes del diàleg per formar govern, cosa que per sort s’ha rectificat aquesta vegada, tot i que ni populars ni socialistes s’atreveixen ni tan sols a insinuar un possible acord amb ERC o el nou PDC. I encara que Rajoy arribi a governar, Espanya estarà condemnada a la inestabilitat mentre no afronti la qüestió catalana.