Llatinitat
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAcabem de rebre el primer número d’una revista francesa “dels països d’occident”: Latinité. Coneixíem els propòsits dels editors; el programa que el director d’aquesta revista nova, Jacques Reynaud, exposa a les primeres planes no difereix de les directives inicials. Les observacions que aquestes ens suggeriren no han hagut d’ésser modificades: admès l’ statu quo estatal dels països d’occident, no era probable que la vertadera realitat occidental fos, de moment, plantejada damunt les planes de Latinité. D’ací la seva posició falsa. [...] D’ací que, en l’actualitat, el programa llatí autèntic sigui representat pel novell agrupament d’“Oc”, que se situa davant l’occident europeu amb els peus clavats damunt la terra mare sense prejudicis escolars de geografia i amb un instint finíssim de les noves realitats europees: federacions interregionals i interestatals; occident llatí com a camp d’acció immediata; Europa a la vista... [...] Les seccions informatives de Latinité són, reconeguem-ho, quasi perfectes: lletres d’oc, lletres italianes i lletres espanyoles. Si dins les Lletres d’oc hom comprèn les lletres catalanes, ens cal reconèixer que els editors de Latinité són uns perfectes conservadors-liberals d’aquells amb els quals hi ha l’habitud establerta de dir que “s’hi pot parlar”. Però Léon Daudet ha dit, a propòsit d’aquesta revista, uns mots [...] que resumeixen amb gran claredat, el nostre punt de vista: “La realitat occidental -citem de memòria- conté altres realitats, alguna d’elles potser la més autènticament original i inesperada: la catalana. Balmes, Rusiñol, Ors, són tres aspectes diversos i característics d’aquesta realitat. No serà pas la descoberta menys important dels impugnadors del llatinisme.” [...] Voldríem que el nostre punt de vista restés fixat amb tota la seva claredat: només la pairalitat radical pot fer generosa la idea d’una unitat llatina; només la pairalitat resolta de totes les comunitats ètniques pot fer generosa la idea d’unitat europea. Més: gràcies a l’esforç conjunt de les col·lectivitats residents a les zones geogràficament incolores d’Europa la vertebració peninsular occidental i europea serà un fet. Defugir-la és lliurar-se a un joc literari brillant però infecund. Si la nostra actuació sentimental dins el clos mundial té cap motivació, és aquesta, una reorganització integral de l’occident europeu per la pau i la unió llatines, per la pau i la unió continentals.