Carta oberta al conseller Alfred Bosch

Confiem que farà que els greus desequilibris mundials estiguin entre les prioritats del Govern

LUCA GERVASONI I PEPA MARTÍNEZ
LUCA GERVASONI I PEPA MARTÍNEZ President i Directora de Lafede.cat - Organitzacions per a la Justícia Global

Benvolgut conseller, en nom de les 117 ONG membres de Lafede.cat el felicitem per la seva arribada a la conselleria d’Acció Exterior, responsable també de les polítiques públiques de cooperació internacional. La nostra federació aplega prop de 100.000 persones sòcies i donants que, tot i la crisi, tot i les brutals retallades, creuen fermament en la defensa de la pau, els drets humans i la cooperació internacional per construir la justícia global des de Catalunya. No només celebrem la seva arribada sinó que ja la considerem un motiu d'esperança: alguns dels que ens dediquem avui professionalment a la cooperació vam assistir a les seves classes d'història de l’Àfrica a la universitat. Confiem que tenir un conseller ben conscient dels greus desequilibris i desigualtats mundials al capdavant de la conselleria servirà perquè aquest tema estigui entre les prioritats i els discursos del Govern.

Benvolgut conseller, ens trobem en una cruïlla històrica. L’any vinent, el 2019, farà 25 anys de les acampades del 0,7% i, al mateix temps, caldrà aprovar el cinquè pla director i decidir quin tipus d'accions volem impulsar, en quins països, amb quins instruments i quants diners hi dedicarem. Fa 25 anys milers de persones van reclamar destinar el 0,7 a ajut oficial per als països empobrits. Va ser l'inici de les polítiques públiques que vostè liderarà i que van tenir la seva traducció en la llei catalana de cooperació de l'any 2001. Molts anys després no dubtem que aquelles mobilitzacions responien a l'esperit solidari de la ciutadania i que, també –mantingut i actualitzat– és a la base de la gran manifestació pels refugiats del febrer del 2017, tot i la crisi econòmica i política nacionals.

L'ajut internacional és l'únic que tenim per preservar i incentivar la nostra consciència global

Senyor conseller, malgrat que el compromís ciutadà es ben real i concret, estem molt lluny de trobar-nos entre els països més solidaris. La llei del 2001 demanava que el Govern arribés al 0,7 però disset anys després hem dedicat el 0,15% a ajudar altres països. Cap govern fins ara ha tingut el coratge de convertir la nostra solidaritat en polítiques i pressupostos que li facin justícia, i estiguin al nivell dels països del nostre entorn. El pressupost que dediquem a l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) és l’instrument de què disposen perquè els nostres impostos serveixin, també, per fer front a la pobresa extrema, les desigualtats o el canvi climàtic, i per prevenir conflictes i defensar els drets humans arreu. Les ONG sempre hem considerat el 0,7 una xifra marginal i la mínima obligació ètica, però una fita realista i assumible. Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Suècia o el Regne Unit dediquen el 0,7% o més del seu PNB a ajudar altres països. Holanda el 0,6 i altres països com França, Itàlia o Suïssa estan fent esforços creïbles per arribar-hi. En una altra escala, l’Ajuntament de Barcelona també ha aprovat recentment seguir dedicant el 0,7 del seu pressupost a l’AOD. El govern de Catalunya és menys solidari que el d'Andalusia, Extremadura, Navarra o el País Basc.

Malgrat les seves limitacions, mentre no disposem de noves polítiques estatals amb més consciència global i de nous instruments, l'ajut internacional és l'únic que tenim per preservar i incentivar la nostra consciència global, a dins dels mateixos governs i entre la ciutadania. Les problemàtiques globals ens arriben a casa d'una manera o altra i no només no desapareixeran de l’agenda nacional, sinó que la condicionaran molt més. Les polítiques de cooperació poden contribuir a trobar solucions als països on s'originen. Ho sabem perquè més enllà de la idea estereotipada sobre la feina de les ONG que ens associa només amb les emergències humanitàries (una part important de la nostra feina, però només una part), fa molt que no donem peixos ni canyes i que abordem de manera interrelacionada qüestions locals i internacionals, des del model alimentari a l'energètic, des de les violències masclistes a les migracions. La nostra solidaritat salva vides arreu, amb programes d'acció humanitària o de protecció de defensors i defensores de drets humans, però també permet fer recerca i posar en pràctica alternatives en l’àmbit econòmic, social i polític. La nostra solidaritat es fa sobre el terreny, però també des de casa nostra amb mesures concretes com la compra pública ètica o el seguiment i supervisió de l'acció de les empreses catalanes a l'exterior.

Benvolgut Conseller, avui més que mai sabem com és d'important tenir presència al món i ser actius i reconeguts en la comunitat internacional. Les últimes setmanes ens hem reunit amb els principals actors socials del país i amb diversos grups parlamentaris i hi ha acord en la necessitat d’augmentar la solidaritat catalana. Hem fet números i creiem que amb un compromís seriós podem arribar al 0,7 en 6 anys, just quan farà 30 anys de les mobilitzacions del 1994. Ens hi posem?