Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

El Mobile es queda malgrat el discurs de la por

La poc dissimulada ofensiva de l’Estat contra l’economia catalana, que ha provocat una allau de trasllats de seus socials de bancs i empreses -ahir el Col·legi de Registradors d’Espanya va fixar en 531 els trasllats fins ara-, té els seus límits. Ahir mateix el Mobile World Congress va sortir al pas dels rumors interessats sobre la seva possible suspensió. El congrés se celebrarà com estava previst, al febrer a Barcelona, que tornarà a ser capital de les telecos. La GSMA, des del seu pragmatisme, es manté alerta sobre la situació política entre Catalunya i Espanya, però probablement només en un cas extrem es plantejaria renunciar a l’aposta d’èxit de Barcelona, un win-win per a ells i per a la ciutat: el Mobile representa el 40% de la facturació de Fira de Barcelona.

De fet, el factor que més mal ha fet a la bona imatge de la ciutat, i al món econòmic en el seu conjunt, ha sigut la violència al carrer contra ciutadans indefensos per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per intentar impedir el referèndum de l’1-O. Va ser el tret de sortida per generar intranquil·litat. En qualsevol cas, si es repetís un episodi així sí que es podrien incrementar els dubtes i, per tant, perjudicar l’assistència d’expositors al Mobile i a la resta de fires. Cosa que, de moment, no ha passat. De fet, aquesta setmana s’ha celebrat el Saló Nàutic amb absoluta normalitat, tret de l’absència d’autoritats espanyoles a la inauguració.

Ara bé, si la política de la por ha afectat poc la presència internacional en el món firal, sí que ha fet forat en l’entramat financer i empresarial català: al capdavall, com bé ha estudiat el nou Nobel d’economia, Richard Thaler, el factor psicològic és rellevant, sobretot en un context de proximitat. Per això els moviments de fugida instigats per l’Estat i liderats pels grans bancs i empreses de l’Íbex han contribuït a generar la sensació d’inestabilitat. Com també hi contribueixen declaracions com les d’ahir de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, avisant d’una possible “aguda desacceleració” o fins i tot d’una “recessió” de l’economia catalana. Amb aquest tremendisme, sembla com si l’executiu de Rajoy, més que llançar una alerta, desitgés l’impacte. ¿S’hi val tot quan les idees no agraden?

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT