CRÍTICA TV

La fúria de Quim Torra

Quan Sánchez va arribar a Palau, van començar a succeir-se els rètols en pantalla

Dijous Al rojo vivo de La Sexta estava expectant davant la trobada entre Pedro Sánchez i Quim Torra, que coincidia en directe amb l’emissió del programa. Minuts abans que el president espanyol arribés a la plaça Sant Jaume, Antonio García Ferreras mostrava una gran preocupació per un detall: “ Mi pregunta es ¿habrá bandera española hoy? Porque para mí es uno de los símbolos. […] Debería estar la bandera también”. Mentrestant, per fer passar l’estona, Ferreras debatia amb els tertulians el paper dels partits independentistes, i ho comparaven amb el futbol: “ ¿Van de tiqui-taca ERC y JxCat?”, preguntava Ferreras. “ Va a ser peor que un Barça-Madrid”. Quan semblava que s’acostava el moment de l’arribada de Pedro Sánchez a la plaça, el primer que va fer el presentador va ser preguntar pels crits i els xiulets, un dels aspectes que més l'apassionen en qualsevol connexió amb Catalunya: saber-ne tots els detalls per llunyans que siguin. Com era d’esperar, en una plaça blindada i els carrers adjacents tallats, la reportera María Cuevas explicava amb sinceritat que no es podien sentir gaire bé. Finalment, Sánchez va arribar al Palau de la Generalitat i Torra el va rebre amb tots els honors. I a partir d’aquí va començar el festival dels rètols a la pantalla d’ Al rojo vivo, que s’anaven repetint periòdicament. “ Sánchez, dispuesto a aguantar la furia de Torra”. Les imatges no mostraven precisament un president enfurit, però és evident que el periodista busca frases que facin honor al títol del programa. Ferreras preguntava als tertulians si estaven a favor o en contra de la trobada. El govern de Catalunya va ser titllat de “ gobierno zombi”, i Ferreras va alertar: “ Cuidado con los zombis que suelen dar mucha guerra”. Un cop els dos presidents estaven asseguts, més rètols en pantalla descrivien el context: “ Una bandera española, una 'senyera', libros del Palau de la Generalitat y no hay flores”. L’absència de decoració floral la valoraven positivament perquè en l’anterior trobada les ponsèties i el color sospitosament groc de les fulles van generar polèmica. Els rètols amb argot pugilístic continuaven: “ Sánchez se ve con Torra, el ídolo de barro”. El següent: “ Sánchez-Torra: desconfianza en el gran duelo”, i, finalment, el millor de tots: “ El extraño amor de Torra por los regalos: le ha regalado a Sánchez dos libros a los que no habían quitado el precio”. Ferreras lamentava l’error de protocol de no haver tret l’etiqueta de la contraportada, i ampliaven les imatges dels llibres per demostrar que encara tenien el preu enganxat. Això sí, no hi havia cap titular en pantalla que ironitzés sobre Pedro Sánchez o el qüestionés en algun sentit. Anunciar la fúria de Quim Torra com un perill per al seu interlocutor, titllar-lo d’heroi de fang o considerar que un obsequi de cortesia és un “estrany amor pels regals” cridava l’atenció, i delatava el més alarmant: l’estrany amor de Ferreras pels titulars tendenciosos.