Com sobreviure al 'catalansplaining'
Comença la programació d’estiu de TV3 i ha arrencat amb ‘Manual de supervivència’. Es tracta d’un 'docu show' on ens expliquen com som els catalans i la vida a Catalunya a través de vuit catalans procedents de diferents llocs del món. Simbòlicament és una mena de guia per sobreviure al país. Tot i que sembla impossible, després d'‘Un lloc estrany’, ‘Passatgers’, ‘Com som’ i ‘Trenquin tòpics’, la televisió pública encara se sent amb la necessitat d’explicar què ens singularitza com a poble, o què implica la identitat catalana. És aquest etern ‘catalansplaining’ en què insistim a parlar-nos de nosaltres mateixos, en un bucle insostenible en què volem descobrir estereotips culturals, després intentem rebatre’ls i, quan ho fem, contribuïm encara més a reforçar-los. En el cas de ‘Manual de supervivència’, però, el fet diferencial és que té un relat molt més inclusiu. No són els compatriotes nouvinguts els que parlen dels catalans com si estiguessin fora del col·lectiu sinó que (lògicament) ells mateixos es reivindiquen com a part integrant d’aquesta gran comunitat, cada vegada més diversa.
En aquest sentit, ‘Manual de supervivència’ construeix un relat una mica eclèctic i contradictori. Per una banda, marca les diferències recordant que ser català ja no té a veure amb un color de pell o encara menys (per si algú s’ho pensava) amb una suposada puresa d’ADN identitari. Però, d’altra banda, sí que reforça determinats aspectes culturals com, per exemple, que mengem cargols. Si un estranger que no ha posat mai els peus a Catalunya hagués vist el programa es pensaria que els cargols ens els mengem des de ben petits cada dia per esmorzar i agraden a tothom.
El programa encerta a l’hora de fugir del format estàndard d’un únic presentador com a fil conductor i teixeix un retrat coral a través de vuit catalans: Awatef Ahmittach, Jutta Hübener, Hugo Guzmán, Chris Groves, Kandarp Mehta, Marc Antoine Picard, Julieta Marocco i Bella Agassou. Aquesta diversitat de conductors (uns de més prometedors que d’altres com a figures televisives) suposa també una varietat d’enfocaments narratius que, per una banda, dona ritme al capítol i, per l’altra, desconcerta i difumina la idea del programa, especialment en alguns passatges, amb un excés de teatralitat o sobreactuació dels protagonistes. Passem d’una conversa molt interessant i amb sentit de l’humor entre quatre dones sobre el racisme que pateixen a Catalunya a trobar-nos un anglès intentant munyir vaques perquè es vol convertir en un pagès català o un indi tocant l’acordió al mercat per captar clients.
‘Manual de supervivència’ va aconseguir 283.000 espectadors i un 13,7% de quota de pantalla. A la mateixa hora, uns altres ‘Supervivientes’ de Telecinco van captar 389.000 espectadors i van fer un 29,1%. La prova definitiva que això de la catalanitat és molt divers.
