De Nobel a Nobel: carta a Barack Obama
Benvolgut Barack,
T'adreço aquesta carta fraternalment per expressar-te la meva preocupació i indignació quan veig com se sembra destrucció i mort en diversos països en nom de la llibertat i la democràcia. Aquestes dues paraules, prostituïdes i buides de sentit, acaben justificant un assassinat que és celebrat com si es tractés d'un esdeveniment esportiu. Sento indignació per l'actitud de sectors de la població dels EUA, caps d'estat europeus i d'altres països que van sortir a donar suport a l'assassinat de Bin Laden, ordenat pel teu govern i amb la teva complaença, en nom d'una suposada justícia. No es va buscar detenir-lo i jutjar-lo per crims suposadament comesos, cosa que genera dubtes. L'objectiu era assassinar-lo.
Els morts no parlen i l'ajusticiat podria haver dit coses inconvenients per als EUA. L'objectiu era l'assassinat i assegurar allò de "morta la cuca, mort el verí", sense tenir en compte que així s'agreuja el problema.
Quan et van lliurar el premi Nobel de la pau, et vaig enviar una carta que deia: "Barack, m'ha sorprès molt que t'hagin atorgat el Nobel de la pau, però ara que el tens, has de posar-lo al servei de la pau entre els pobles, tens totes les possibilitats per fer-ho, d'acabar amb les guerres i començar a revertir la greu situació que viu el teu país i el món". I, tanmateix, has incrementat l'odi i has traït els principis assumits en la campanya electoral davant el teu poble, com ara posar fi a les guerres d'Afganistan i Iraq i tancar les presons de Guantánamo i Abu Graib. No has aconseguit fer res d'això. Ben al contrari, has decidit començar una altra guerra amb Líbia, amb el suport de l'OTAN i la vergonyosa resolució d'una ONU empetitida i sense pensament propi, que ha perdut el rumb i està sotmesa a les vel·leïtats de les potències dominants.
Vull recordar un místic i mestre que ha tingut molta influència en la meva vida, el monjo trapenc de l'Abadia de Getsemaní, a Kentucky, Tomás Merton. Eres molt jove, Barack, durant la Guerra del Vietnam, i potser no recordes l'oposició del poble nord-americà a la guerra. Les víctimes del Vietnam encara pateixen les conseqüències del conflicte. Merton va dir, després de rebre un dia una carta amb un segell on es podia llegir " The US Army, key to peace (l'exèrcit dels EUA, clau per a la pau)": "Cap exèrcit és la clau de la pau. Cap nació no té la clau de res que no sigui la guerra. El poder no té res a veure amb la pau. Com més augmenten els homes el seu poder militar, més violen i destrueixen la pau". La humanitat mereix un destí millor. Saps que l'esperança és com la flor de lotus que creix en el fang i floreix amb tot els seu esplendor per mostrar la seva bellesa.
Leopoldo Marechal, aquell gran escriptor argentí, deia que "del laberint se'n surt per dalt". I crec, Barack, que després de seguir la teva ruta confonent els camins, ara et trobes en un laberint sense poder trobar la sortida i t'ensorres més i més en la violència i la incertesa, devorat pel poder de dominació, arrossegat per les multinacionals i la indústria militar. Creus que tens els poder que ho pot tot i que el món és als peus dels EUA perquè imposa la força de les armes i envaeix països amb total impunitat. És una realitat que fa mal, però també existeix la resistència dels pobles que no claudiquen davant els poderosos.
Són tantes les atrocitats comeses pel teu país, que donaran molta feina als historiadors per investigar i saber quins són els comportaments, la política, la grandesa i les petiteses que han portat els EUA a un monocultiu de les ments que no els permet veure altres realitats. A Bin Laden, suposat autor ideològic de l'atac a les Torres Bessones, l'identifiquen com el Satan encarnat que terroritzava el món. La propaganda del teu govern l'assenyalava com a part de l'"Eix del Mal", i això ha servit per declarar les guerres que el complex industrial militar necessitava per col·locar els seus productes de mort.
L'atemptat de l'11-S contra les Torres Bessones va donar un motiu per activar la guerra contra l'Iraq i l'Afganistan, i ara contra Líbia. Després s'argumenta des de la mentida i la supèrbia del poder que tot es fa per salvar el poble, en nom de "la llibertat i la defensa de la democràcia", i es cau en el cinisme de dir que la mort de dones i nens són "danys col·laterals".
La paraula es buida de valors i continguts quan de l' assassinat se'n diu mort . No intento justificar Bin Laden, sota cap concepte. Estic en contra de tota mena de terrorisme, sigui el que cometen grups armats o bé el terrorisme d'Estat, que el teu país exerceix en diverses parts del món fent costat a dictadors, imposant bases militars, intervenint amb les armes i exercint la violència i el terror per mantenir-se en l'eix del poder mundial.
La pau és una dinàmica de vida en les relacions entre les persones i els pobles; és un desafiament a la consciència de la humanitat. El seu camí és feixuc, quotidià i alhora esperançador, un camí en què els pobles són constructors de la seva pròpia vida i de la seva pròpia història. La pau no es regala, es construeix, i això és el que et falta, noi, coratge per assumir la responsabilitat històrica amb el teu poble i la humanitat.
¿Com pots parlar de pau si no compleixes amb res que no siguin els interessos del teu país?
¿Com pots parlar de llibertat quan tens tancats a les presons homes innocents?
¿Com pots parlar dels drets humans i la dignitat dels pobles quan els violes permanentment i bloqueges els que no comparteixen la teva ideologia i han de suportar els teus abusos?
Mira de ser coherent entre el que dius i fas; és l'única manera de no perdre el rumb. És un desafiament de la vida.
