Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Nova missió del catalanisme

D’Almirall (Barcelona, 1841-1904) a Diari Català (19-IX-1880). Estava reunit el I Congrés Catalanista i van acordar vetllar pel dret català i fundar una Acadèmia de la Llengua Catalana i un Centre Coordinador del Catalanisme. Acudit a L’Esquella de la Torratxa (23-X-1880) amb aquest text: “Sr. Fiscal, atipis força, que si ha de matar a la premsa ja la necessita”.

La manifesta tendència que existeix cap a la solidaritat catalana [...] ha de donar sos fruits un dia o altre. La gent de les nostres comarques és reconeguda com la més activa, i baix molts punts de vista com la més avançada d’Espanya, i la gent activa i avançada no mostra mai una tendència que no doni resultats. Això ens obliga a mirar lo catalanisme des d’un nou punt de vista; des del punt de mira dels interessos materials. Fins ara pot ben dir-se que el nostre renaixement s’ha proposat ideals purament morals. Va començar exclusivament literari, puix que aparentment no estenia sa acció més que al terreny de la poesia lírica i dramàtica. Al cap de poc temps, no obstant, va trobar estret lo camp, i va entrar en altres mires. Per tot arreu, com hem dit vàries vegades, han nascut associacions amb objecte més o menys científic, lo que pot ben assegurar-se és lo preliminar del naixement d’escoles científiques catalanes. Avui sabem ja que les qüestions rigorosament científiques poden ser tractades en la nostra llengua i amb l’esperit tal vegada poc brillant, però eminentment pràctic, que és fill del nostre caràcter català. [...] La nostra comarca, amb la seva activitat, que relativament a la de les demés espanyoles és realment extraordinària, amb lo seu amor al treball, amb lo seu temperament pràctic, és d’ençà de molt temps la caixa d’estalvis d’Espanya. [...] La nostra nació és pobra però és gran, lo que fa que la riquesa, quan s’acumula no sigui despreciable. Les crisis més prolongades, les catàstrofes financeres de què hem sigut víctimes moltes vegades no han pogut arruïnar-nos més que de moment. Al cap de poc temps hem tornat a acumular i ens hem trobat en disposició de ser altra vegada banquers i prestamistes de tota Espanya. [...] Nosaltres sabem guanyar diners, però la gent de Madrid té l’habilitat de fer-nos-els saltar de la butxaca, i tots los estalvis acumulats a Catalunya van a parar directament o indirectament a sostenir el despilfarro de la cort. [...] La nostra regeneració ha de ser filla de nosaltres mateixos. Convencem-nos d’això i de que de Madrid, que és la capital d’Espanya, res de bo ha de venir-nos, i obrem en conseqüència. [...] Qui ens passaria la mà per la cara el dia en què tota la riquesa de la terra s’esmercés reproductivament dintre de Catalunya?

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT