Palestina, altra vegada
Potser és exagerat anar tan enrere, però no deixa de ser revelador: la història del conflicte entre Israel i Palestina es remunta al 135 dC, quan l’emperador Adrià va unir Judea i Galilea en una sola província, que va batejar com a Síria Palestina. Després de l’Imperi Romà, aquella extinta província romana va anar canviant de mans, gairebé sempre dins un regne o un imperi més gran. Considerada bressol per a jueus, musulmans i cristians, la pugna religiosa ha seguit marcant la convulsa existència del que molts veuen com la seva Terra Santa fins als nostres dies. Amb l’enfonsament de l’Imperi Otomà, després de la Primera Guerra Mundial, el territori palestí, que des de principis del segle XX reivindica la creació d’un estat propi, va ser incorporat a l’Imperi Britànic, que finalment en cediria la tutela a l’ONU un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948, el conflicte militar amb les potències àrabs ha sigut continu, inacabable. Amb el teló de fons del conflicte àrabo-israelià, el Pròxim Orient no ha deixat de ser totes aquestes dècades escenari de la pugna entre potències, amb els Estats Units com a garants de la pervivència de l’Estat d’Israel en un decantament que ha enquistat la solució de pau propugnada per l’ONU: la creació de dos estats, un d’israelià i un de palestí.
Divendres va tornar a produir-se a la franja de Gaza, a tocar de la tanca, una matança de joves palestins per part de l’exèrcit israelià, amb setze morts i més de mil ferits. Una manifestació de 30.000 a 40.000 palestins, convocats com cada any amb motiu del Dia de la Terra -commemoració de la mort de sis àrabs israelians a Galilea el 1976 quan protestaven contra la confiscació de terres-, va acabar amb sang. La diada aquest any era especial, punt de partida de la Gran Marxa del Retorn, que impulsada per Hamàs ha de durar sis setmanes, fins al 15 de maig, dia en què es commemora alhora el 70 aniversari de la Nakba ( catàstrofe en àrab) -l’expulsió de 700.000 palestins de les seves terres (avui ja es calcula que són 5 milions)- i la independència d’Israel. Aquest any, a més, està previst que abans del 15 de maig els EUA obrin la seva ambaixada a Jerusalem, fet que des del món palestí es considera una provocació. Els portaveus palestins diuen que no hi ha hagut agressions -ni pedres ni neumàtics cremant ni còctels Molotov- i Israel assegura que sí, i que per això ha respost amb franctiradors, granades d’estrèpit i gasos lacrimògens. El drama de sempre. Sense capacitat real d’actuació, l’ONU reclama prudència a Israel. No en va, fruit del bloqueig israelià des de fa 11 anys, Gaza sobreviu al límit, bàsicament d’ajut humanitari.
