Publicitat
Publicitat

Raons per no anar a la vaga el 8 de març

"Què vol dir que els nostres drets no es respecten?, em pregunto"

«No sé què els passa aquest 2018 a les dones, que estan més revolucionades que mai. No paren de sortir als diaris, a la ràdio i a la televisió amenaçant-nos d'aturar el món. Com si fos tan fàcil aturar el món... Diuen que ja s'han cansat, que estan fartes del paper que els ha tocat i que, o canviem les regles del joc, o trenquen la baralla. Serà cosa de les hormones, em dic, mentre segueixo passant el fregall per la paella greixosa on acabo de fregir uns calamars a la romana, que als nens els encanten.

Aquest matí a la bústia m'he trobat un paper on em convidaven a anar a la vaga el 8 de març, que és el Dia Internacional de les Dones. Això ja ho sabia, que és el dia de les dones, que tinc estudis. Es veu que les dones aquell dia hauríem de deixar de banda les nostres obligacions per centrar-nos en les reivindicacions dels nostres drets, que pel que sembla no es respecten. Què vol dir que els nostres drets no es respecten?, em pregunto. Que potser no podem votar cada quatre anys? Que no podem anar on volem? O apuntar-nos al gimnàs que ens dona la gana? És a les dones d'altres països a qui no deixen ni respirar, amb aquells burques horribles que les tapen de dalt a baix. A algunes les casen obligades amb homes que els tripliquen l'edat, pobretes, i d'altres no poden ni conduir. Aquí no passen aquestes coses, només faltaria, això és el primer món.

Confesso que a mi això del feminisme mai m'ha fet el pes. He estat sempre de l'opinió que eren ganes de cridar l'atenció. De manera que ahir una noia amb una samarreta amb un signe estrany em va aturar al supermercat per explicar-me això de la vaga i li vaig dir que em sabia greu, però que jo no soc ni masclista ni feminista, i que tenia pressa. Va fer cara de fàstic i va marxar cap al passadís dels lactis. Que potser m'ho puc permetre, jo, anar a la vaga? Deixo la roba per estendre, els llits per fer i inaugurem a casa 24 hores de dejuni? Segur que les que van a la vaga són les 'pijas' que tenen servei, o les 'hippies' que viuen en caus plens de coixins pollosos i porten els nens sempre amb mocs. La Cospedal ha dit que aquesta vaga és "una frivolitat", i ella bé en deu saber, d'aquestes qüestions, que per això mana.

He acabat la tarda baldada perquè tenia molta planxa i mai m'ha agradat planxar. I quan a l'hora de sopar li he comentat a en Joan això de la vaga, m'ha preguntat si ara resultava que jo també era de les que odiava els homes. Li he dit que no, és clar, que quina bajanada. Ha insistit en el fet que la vaga és per a les extremistes que parlen de no sé quina bretxa i de no sé quin sostre de vidre, que veuen el món com una maqueta esquerdada amb una d'aquelles tapes per a formatges a sobre. Mentre recollia la cuina m'ha trucat la Glòria, la meva germana, que em preguntava també per la maleïda vaga. Això deu ser cosa del 15-M, li he dit, ja saps que de política no hi entenc.

M'ha dit que ha vist en un programa de Telecinco que parlaven de dones sexualment assetjades que s'havien plantat: "Es veu que s'han ajuntat i han dit prou que els toquin el cul, i no sé què que els carrers també són seus". Què vol dir seus?, he preguntat, que no són de tots? M'ha insistit que ella, des que s'ha fet rossa oxigenada, nota que els tios la miren molt més, que potser això també és assetjament. I que llavors a ella també li tocaria anar a la vaga, per protestar. Protestar per què? Perquè et diguin alguna cosa bonica quan surts del metro? Quina absurditat. Ja voldria jo que me'n diguessin a mi.

He marxat a dormir que em rondava pel cap tota aquesta història de la vaga, i a sobre el Joan s'ha posat pesat i li he hagut de fer algunes carantoines. I no era dissabte. Plovisquejava una mica quan ens hem aixecat i he hagut d'agafar el paraigua per portar els nanos a la parada del bus. De tornada, he posat la ràdio i un altre cop parlaven de la maleïda vaga. Li preguntaven la seva opinió a l'Arrimadas, que sempre va tan mona, i deia que es veu que la vaga no és bona perquè "amaga qüestions ideològiques". Aquí sí que m'he preocupat, que les ideologies sempre m'han semblat perilloses.

Per si em quedaven dubtes, la meva veïna de dalt, la Susanna, que és qui em passa el 'Lectures' i l''Hola' cada setmana, m'ha enviat un 'whatsapp' cap a la una, quan feia les mandonguilles. Deia: "Carmen Lomana no anirà a la vaga". M'he quedat ben xafada. A mi Carmen Lomana sempre m'ha semblat una gran senyora, i si ella no va a la vaga jo tampoc. Aquesta nit li diré al Joan que com que el dia 8 és dijous faré paella».

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT