Realment Huawei és més perillosa que Facebook?

NGAIRE WOODS
NGAIRE WOODS Degana fundadora de l'escola Blavatnik de Govern de la Universitat d'Oxford

Els Estats Units i alguns dels seus aliats han estat ferms a l’hora d’excloure l’empresa de tecnologia xinesa Huawei dels seus mercats nacionals i, en canvi, segueixen ignorant l’amenaça semblant que plantegen Facebook i altres gegants digitals nord-americans. És un error. Els governs democràtics han de tractar amb la mateixa determinació aquest perill quan és endogen.

Huawei no només és el proveïdor d’equips de telecomunicacions més gran del món i el segon fabricant de telèfons. També és el líder global en creació de xarxes 5G de velocitat ultraalta, molt per davant de qualsevol competidor nord-americà. I, juntament amb altres companyies xineses, proveeix equips de vigilància a unes 230 ciutats de l’Europa Occidental, l’Àsia i l’Àfrica subsahariana.

El govern de Trump acusa Huawei de robar propietat intel·lectual, de frau, d’obstrucció a la justícia per haver esquivat les sancions nord-americanes contra l’Iran, i d’utilitzar la seva maquinària i el seu programari per espiar per al govern xinès. El govern dels EUA ha prohibit a les agències governamentals del país comprar equips de Huawei (i també de ZTE, Hikvision, Dahua i Hytera). I a més el departament de Comerç dels Estats Units ha incorporat Huawei a la seva Llista d’Entitats, impedint així que les empreses nord-americanes siguin proveïdores de la companyia xinesa llevat que obtinguin una exempció difícil d’aconseguir. Facebook ja no rep les aplicacions preinstal·lades de Huawei i Google ha deixat d’oferir actualitzacions d’Android per als dispositius de l’empresa xinesa. Mentrestant, l’administració pressiona les universitats perquè tallin els lligams que els vinculen a Huawei en matèria de recerca. El MIT ho va fer a l’abril.

Els EUA també pressionen altres països perquè segueixin els seus passos. Nova Zelanda i el Japó han prohibit Huawei. L’empresa noruega Telenor desplegarà una xarxa de 5G a Suècia amb Ericsson, i posarà fi a una dècada de col·laboració amb la companyia xinesa.

Recentment, la Comissió Europea i l’Agència Europea de Ciberseguretat han advertit dels riscos de tenir proveïdors de 5G de països “hostils” o “on no existeixen controls legislatius o democràtics”, i, conscients d’això, alguns governs europeus han adoptat una estratègia més regulada i “intermèdia” amb Huawei. Alemanya, per exemple, exigirà als proveïdors de telecomunicacions que estiguin certificats i monitoritzats. El Regne Unit, fins ara, ha mantingut Huawei fora de les “xarxes d’importància crítica”, i prova l’equipament de l’empresa en un centre d’avaluació integral, l’últim informe del qual parla d’un “risc significativament més gran”.

El recel amb què els governs occidentals es miren Huawei té fonament. Però ¿és gaire diferent del recel amb què ens hauríem de mirar les empreses tecnològiques i de xarxes socials dels Estats Units? El que ens fa por és que Huawei podria tenir accés a un enorme volum de dades sobre nosaltres, que després podrien utilitzar-se contra els nostres interessos, fins i tot a través de polítiques estatals. Però aquesta amenaça ja existeix, perquè Facebook (que també és propietària d’Instagram i WhatsApp) i Google (que és propietària de YouTube) estan en possessió d’un ventall de dades sorprenentment exhaustiu sobre els seus usuaris: ubicació, contactes, missatges, fotos, descàrregues, recerques , preferències, compres i molt més.

En altres paraules, els gegants digitals dels Estats Units ja estan emmagatzemant el tipus de dades que temem que Huawei pugui recollir en el futur. És més, ja sabem que Google i Facebook han fet un mal ús de les dades que els confiem.

La diferència, ens diuen, és que Huawei és de la Xina -un rival estratègic dels Estats Units-, de manera que les dades que acumula podrien utilitzar-se per debilitar els sistemes polítics i la posició geopolítica dels països democràtics. Però Facebook ja està soscavant el procés democràtic, per exemple als Estats Units, on la plataforma ha facilitat que les eleccions es veiessin interferides des de l’estranger.

A més, Facebook ha alimentat la divisió i la por i s’ha negat a eliminar missatges que transmetien el discurs d’odi, la negació de l’Holocaust o l’antisemitisme. La plataforma ha estat descrita com un “megàfon per a l’odi” contra els musulmans i se l’acusa de facilitar un genocidi contra els rohingyes a Birmània. Per tot això, l’actor i comediant britànic Sacha Baron Cohen ha descrit Facebook com “la maquinària de propaganda més gran de la història”. Però davant d’aquests problemes l’administració Trump i altres governs occidentals s’han mostrat extraordinàriament lents, cosa que contrasta amb les seves mesures àgils i contundents contra Huawei.

S’addueix, també, que Google i Facebook són companyies privades, mentre que Huawei està sota la influència del Partit Comunista de la Xina. Però Google fa molta feina per al govern dels EUA, incloent-hi l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència nord-americans, i l’ànim de lucre no impedeix que Facebook sigui una amenaça; de fet, n’amplifica el perill, perquè com més atrau la nostra atenció, més rendible es torna.

Facebook utilitza algoritmes que promouen el material que cridi més l’atenció. I, havent recopilat enormes quantitats de dades sobre nosaltres, ven l’oportunitat d’abordar-nos a qui estigui disposat a pagar... encara que també estigui disposat a destruir la nostra societat i les nostres institucions. Que Facebook estigui perjudicant la cohesió social, afeblint la democràcia i facilitant el sorgiment de règims autoritaris no és res que preocupi l’empresa. Queda clar veient el seu comportament.

La resposta, peremptòria i categòrica, de l’administració Trump a la potencial amenaça plantejada per Huawei ha persuadit altres governs de seguir els seus passos, amb l’argument que les democràcies han de protegir l’accés a les dades dels seus ciutadans i impedir que s’utilitzin de maneres que soscavin la democràcia. Però, si aquest és el cas, els governs occidentals haurien de prendre mesures igual d’enèrgiques contra Facebook i Google immediatament.

Copyright Project Syndicate