Sindicalistes mafiosos

Ei, un moment, un moment: abans que algun amable representant d'algun amable sindicat enviï algú a trencar-me la cara... o que algun col·lectiu d'advocats m'amenaci amb terribles querelles... escoltin, que l'afirmació del títol no és meva. Paaarin màquines!, que l'autor d'aquesta frase no és un servidor sinó una persona que fa uns quants anys que sap de què va això del negoci sindical: Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT.

Álvarez ha dit que "alguns representants de la CGT" a la companyia d'autobusos municipals de Barcelona són "uns mafiosos". I en què es basa per dir-ho? Bé, d'entrada en el fet que els coneix des de fa anys, però sobretot perquè a les assemblees de treballadors del metro celebrades aquesta setmana hi han aparegut, de sobte, uns ciutadans de molt mal humor que els "coaccionen" i que adrecen com a frase de capçalera a tothom que no pensa com ells allò tan entranyable del "sé on vius" [sic]. I, casualment, aquests senyors tan enfadats i tan seguidors del Google Maps de la coacció feixista són elements que pertanyen a la CGT d'autobusos. Bé, però suposem que el senyor Álvarez va dir això perquè, pel que sigui, no li cauen bé els conductors d'autobusos urbans de la CGT. Doncs bé, el diari que té a les seves mans informava ahir diumenge a la pàgina 2 que Mossos i agents privats van haver de controlar els accessos a les votacions dels treballadors del metro (que, per cert, van decidir per una majoria incontestable que avui aniran a treballar) per evitar que es poguessin dur a terme les amenaces autobuseres cegeteres de rebentar la consulta. Potser seria hora que l'exemple d'Álvarez s'estengués per totes les organitzacions i la gent assenyada que encara hi queda denunciés els (i les) que fan servir el sindicalisme com a mitjà de vida personal basat en la coacció i la vulneració del Codi Penal. Ah, i no estic pensant només en la CGT d'autobusos.