DIETARI VV

21/11: Fora de cobertura

L’espanyolitat, la unitat d’Espanya, queden en una zona cega

Es pot fer una antologia espectacular del ressò entusiasta que tenien les opinions d’Amnistia Internacional en sectors polítics i mediàtics espanyols... quan no parlaven d’Espanya. Grans titulars, enorme cos de lletra, màxima credibilitat i respecte per a Amnistia Internacional, notícies destacades. Especialment, en els sectors progres, quan condemnaven els Estats Units o Israel. I, en els sectors conservadors, quan condemnaven Veneçuela o Cuba. Estaria bé comparar aquestes reaccions entusiastes amb l’ocultació, l’aigualiment i l’ambigüitat quan la mateixa Amnistia Internacional ha criticat Espanya, amb més contundència per cert que en molts d’aquells antics comunicats rebuts llavors amb tanta atenció. Deu ser que el progressisme dels uns i els escrúpols liberals i democràtics dels altres serveixen per a tot el món, però quan arriben a Espanya queden fora de cobertura, tant per als uns com per als altres. Desactivats. L’espanyolitat, la unitat d’Espanya, queden en una zona cega, sense cobertura. No és estrany: en un cert sentit aquesta és també una zona que per a aquests sectors queda sense cobertura democràtica. Democràcia per a tot? I tant. Menys per a això. Quan surt això, el telèfon al qual truca està apagat o fora de cobertura.