Amnistia Internacional demana la llibertat immediata dels Jordis i anul·lar la condemna per sedició

L'organització alerta que la sentència del Procés amenaça el dret d'una protesta pacífica, però admet que el judici no va ser "injust"

Amnistia Internacional demana la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s'anul·li la condemna per sedició. L'organització ha fet públic aquest dimarts el seu informe sobre el judici del Procés. Tres dies després que pengessin per error el document a la web de la delegació suïssa de l'organització, aquest dimarts Amnistia Internacional ha tornat a demanar l'alliberament immediat –ja ho havia fet en diverses ocasions quan els Jordis estaven en presó preventiva– de l'exlíder de l'ANC i el president d'Òmnium Cultural i ha qualificat de "desproporcionada" la condemna imposada pel Tribunal Suprem. En la presentació de l'informe a Barcelona, el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, ha assegurat que emprendran diverses accions per aconseguir la llibertat dels Jordis, tot i que no ha detallat quines. 

Després de presenciar les 52 sessions del judici, l'organització ha arribat a la conclusió que la sentència del tribunal que va presidir el magistrat Manuel Marchena és una "amenaça" als drets de la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, ja que podria tenir un efecte "paralitzant perjudicial" en les protestes pacífiques. En aquest sentit, Amnistia Internacional considera que els actes pels quals es condemna els Jordis estan emparats en els drets de la llibertat d'expressió i de reunió pacífica i que la condemna per sedició podria suposar una "autocensura" per part de la població.

"La gent podria preferir no participar en concentracions pacífiques per por a penes de presó", ha alertat l'assessor general de política d'Amnistia Internacional, Daniel Joloy. Per això, l'organització alerta d'un "possible efecte dissuasiu" de les penes de sedició. "La definició imprecisa del delicte de sedició, i la seva interpretació i aplicació per part del Tribunal Suprem, genera inseguretat i incertesa pel que fa als límits d'aquest greu tipus penal", assegura l'entitat en el seu informe fet públic aquest dimarts. 

La desobediència civil s'emmarca en el dret de reunió pacífica

En l'informe, Amnistia Internacional admet que el judici al Procés no va ser "injust" en el seu conjunt, però denuncia que la interpretació que es va fer del delicte de sedició va ser "excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d'uns actes de protesta legítims", ha afirmat Joloy. En aquest sentit, l'organització defensa que el dret internacional dels drets humans protegeix també la desobediència civil pacífica. "Presentar càrrecs excessivament severs per actes de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i vulnera el dret internacional", denuncia Amnistia Internacional. 

"Les accions directes no violentes, incloent actes de desobediència civil, es troben protegides pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", ha defensat Joloy. Per al responsable de política de l'organització, una manifestació "no perd el seu caràcter pacífic per recórrer a accions de desobediència civil". Amnistia Internacional fa referència, en aquest punt, a les concentracions del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia, però també a les crides que van fer Sànchez i Cuixart a ocupar els centres de votació "per impedir l'actuació policial" l'1 d'octubre. Joloy ha insistit a denunciar la interpretació que s'ha fet del delicte de sedició i ha subratllat que no és un delicte que es trobi en tots els ordenaments jurídics del món. Per a Joloy, és "primordial" que les autoritats polítiques espanyoles reformin aquest delicte i que no es pugui "utilitzar de manera contrària als drets humans". 

Petició a la fiscalia

Beltrán ha detallat que la interpretació que s'ha fet del delicte de sedició també vulnera el principi de legalitat perquè, segons ha explicat, la conducta penal no estava definida de manera clara. És a dir, el principi de legalitat exigeix la necessitat de definir tota conducta perquè una persona sàpiga què és una conducta legal o una d'il·legal, a més de saber a quins delictes s'enfronta. Tot i que l'organització internacional admet que la resta de dirigents polítics empresonats podrien haver comès "un delicte perseguible legítimament tenint en compte els càrrecs que ocupaven", la seva condemna per sedició vulnera també el principi de legalitat. "Totes les persones tenen dret a saber si la seva conducta podria constituir delicte", ha defensat la coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas. 

Així, en l'informe consideren que els fets pels quals el Tribunal Suprem condemna els exalts càrrecs del Govern i del Parlament "no es trobarien emprats per l'exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o de desobediència civil i, per tant, poden ser legítimament sancionables de conformitat amb els estàndards internacionals de drets humans", tot i que Amnistia Internacional no entra a determinar quin tipus de sanció se'ls hauria d'imposar. De tota manera, l'organització veu amb "preocupació" la condemna per sedició perquè es basa en un delicte "vagament definit" i fonamentat en una "interpretació extensiva d'aquest delicte". Per tot plegat, Amnistia Internacional insta a la fiscalia que, davant del Tribunal Constitucional, adopti "una postura que defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals dels drets humans". L'organització ho diu, sobretot, en referència als recursos d'empara que puguin presentar les defenses dels líders independentistes empresonats.

L'ambigua definició de terrorisme

Preguntat per la investigació en curs de l’Audiència Nacional contra l’organització Tsunami Democràtic per les protestes a l’aeroport el dia de la sentència, el director d’Amnistia Internacional s’ha mostrat "preocupat" per la utilització en aquest cas del delicte de terrorisme, el qual ha considerat que "compta amb una definició ambigua i que durant molts anys s’ha interpretat de manera extensiva". Beltrán ha recordat que "en el seu temps aquesta llei es va aplicar al País Basc" i ha advertit que s'hauria de canviar. També ha criticat la reforma de la legislació del delicte de l'any 2015, que, en la seva opinió, "encara va anar a pitjor". 

Més continguts de