DIETARI VV

12/3: Ni parlar-ne

Les comissions parlamentàries d’investigació són més un espectacle que no pas un judici

Els Parlaments no serveixen per investigar. Vull dir que la lògica parlamentària de votacions, esmenes, transaccions, majories i minories, va molt bé per fer lleis i debats, però no per fixar la veritat. Recordin l’anècdota d’aquell ajuntament en temps de la revolució que va posar a votació l’existència de Déu i va proclamar, per majoria, que Déu no existia. Els Parlaments no serveixen per a això. Les comissions parlamentàries d’investigació, per tant, són més un espectacle que no pas un judici, que té unes altres regles i uns altres procediments. Serveixen per parlar-ne més que no pas per jutjar. Per això, des del punt de vista pràctic, que no hi hagi una comissió parlamentària sobre les activitats del rei emèrit no és gaire rellevant. Però des del punt de vista simbòlic sí que ho és molt. Perquè, estirant molt la interpretació, la inviolabilitat constitucional del rei voldria dir que no se’l pot jutjar i condemnar per allò que pugui haver fet. Però si una comissió parlamentària ni jutja ni condemna de veritat, només en parla, evitar aquesta comissió vol dir que ni tan sols se’n pot parlar. No és només que no es pugui jutjar, és que ni tan sols es pot conèixer. No tenir ni el dret a parlar-ne és negar als ciutadans el dret a saber.