22/01/2012

Xina 2012: Canvis interns i la mirada sobre Europa

2 min

La Xina inicia demà el seu nou any, el del drac, marcat pels canvis a la cúpula política del règim i per nous reptes socials i econòmics del seu particular capitalisme d'estat. Després d'una dècada, es retiraran el president Hu Jintao i el primer ministre Wen Jiabao. S'espera l'ascens del vicepresident Xi Jinping, polític cautelós poc partidari de l'obertura política en paral·lel a l'econòmica. El relleu es produirà en un any en què es faran eleccions a Hong Kong i un cop Taiwan ja haurà passat per les urnes, cosa que reforça l'estabilitat i la relació comercial amb la Xina.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La relació amb Taiwan -potser més acostament- és una de les incògnites del 2012, en paral·lel amb l'aflorament de contradiccions dintre el peculiar sistema xinès. L'economia del país, tot i l'aterratge suau que pretén tenir, va créixer un 9,2% el 2011. L'escalfament econòmic dels últims anys ha provocat desigualtats creixents i forts canvis: des de la creació d'una incipient classe mitjana fins a un fet inèdit: la població de les ciutats ha superat la rural. Això ha fet pujar la demanda de serveis socials i polítiques ambientals i les crucials necessitats de transport. Del consum d'aquesta classe mitjana urbana en dependrà que la Xina pivoti menys sobre l'exportació: és el primer exportador del món i té el seu principal client, Europa, en hores baixes. Situada com la segona economia mundial després dels EUA, de qui és el primer creditor, la Xina ha passat de país receptor d'inversió a potència inversora. Si els primers moviments els va fer a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica, ara mira cap a Europa, on ja s'ha fet un lloc a través dels fons sobirans i de la sonada irrupció a l'elèctrica portuguesa EDP, que pot ajudar Portugal a complir amb el rescat de la UE i l'FMI, dues institucions que han trucat a les portes de Pequín per demanar diners. El país que era un gran mercat on comprar i produir, i un temible competidor gràcies aldúmping social, s'ha convertit en un clau roent al qual Europa s'aferra com a soci i bomber per a la crisi.

stats