Absoluta transparència
Dèiem ahir que les conseqüències polítiques de la manera de potinejar l'escàndol del Catalangate i l'espionatge que té el govern d'Espanya farien empitjorar allò que ja estava malament. En efecte: una primera derivada de les molt poc versemblants revelacions d'aquest dilluns (Pedro Sánchez i Margarita Robles espiats; aquest dimarts s'ha afegit a la llista l'exministra d'Exteriors Arancha González Laya) ha consistit en el fet que el PSOE ha votat al Congrés amb la dreta extrema i l'extrema dreta per bloquejar una comissió d'investigació sobre Pegasus. No és la primera vegada que ho fa, i segurament no serà la darrera: en assumptes que concerneixen la unitat d'Espanya, el PSOE no dubta a fer bloc amb aquests partits, per bé que després els seus dirigents (Sánchez el primer) es dediquin a fer servir el perill d'un govern de PP i Vox (un perill real) com a esquer per atreure vots, amb el resultat que desdibuixen aquest perill fins a convertir-lo en una pelleringa retòrica sense contingut.
Com que no ha estat possible la comissió d'investigació al Congrés, sí que n'hi haurà una al Parlament de Catalunya. Veurem quin recorregut té i quines conclusions se'n desprenen, sobretot coneixent la capacitat dels partits catalans per utilitzar qualsevol cosa com a objecte contundent contra ells mateixos. Per altra banda, l'espionatge és un assumpte llaminer per a vanitosos, de manera que és previsible l'aparició d'una corrua de personatges suposadament espiats que reclamaran els seus minuts de micro i càmera. Sempre hi haurà qui es prengui seriosament això de “no ets ningú si no t'han espiat”.
Pedro Sánchez sí que haurà de fer una compareixença al Congrés, que ja deu estar preparant amb frenesí Félix Bolaños, després del seu èxit nul en l'intent de calmar els ànims amb la reunió amb Laura Vilagrà. Sánchez tirarà a fons del seu manual de supervivència, però el problema que té el govern d'Espanya en aquest assumpte és que va a rebuf, i això fa que tot el que digui soni a mentida, deixant de banda el fet que hi ha altes probabilitats que ho sigui. Per això han tingut la necessitat de presentar-se, ells també, com a víctimes, i girar la truita d'una forma tan dramàtica que també es fa molt difícil d'empassar. En qualsevol cas, l'argument de no fer pública segons quina informació en atenció a la salvaguarda de la seguretat nacional no se sosté quan es tracta d'espionatge a adversaris polítics. I encara s'aguanta menys quan es pretén que el mateix govern d'Espanya també ha estat espiat: si és així, el problema de seguretat nacional ja no pot ser “que algú declari la independència”, com gentilment va trinar Margarita Robles, sinó la protecció de la intimitat i les llibertats fonamentals de tothom, tant de polítics com de ciutadans.
Mentrestant, el nom de la directora actual del CNI, la fins ara inconeguda Paz Esteban, sona com a cap de turc necessàriament insuficient i la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, insisteix en el mantra de la transparència absoluta. La supèrbia, aquesta vegada, passa una certa factura.
