PSOE i Junts

Em repasso l’acord entre el PSOE i Junts per Catalunya que ha arribat als periodistes. Em sembla molt ben escrit, molt ben pensat. Hi surt el Decret de Nova Planta, cosa que té el seu mèrit, perquè ens porta a l’altre Felip, el sisè, i al seu pare, quan es parla del català com a llengua prohibida (cosa que ens porta a la frase de l’emèrit: “Mai va ser objecte de persecució el català). Hi surt la culpa del PP (“lamentablemente los gobiernos de entonces no favorecieron la negociación política”), el referèndum de l’1 d’Octubre, i el seu significat per a les dues parts, i els cops de porra, sense que se’ls anomeni específicament (“el referèndum dio lugar a unas imágenes que nos impactaron a todos”). Hi diu que “Junts propondrá la celebración de un referèndum”. I hi diu que el PSOE, en canvi “defenderá el amplio desarrollo” de l’Estatut. Proposar i defensar. Dos verbs que no et comprometen, buits o plens, segons tinguis el dia. Pots proposar sense que et facin ni cas i pots defensar sense que els jutges considerin que, escolti, sí, es van equivocar. Et puc proposar que anem al llit i no hi anirem. Pots defensar que seria convenient menjar caviar, que no en menjarem.

Tot això, esclar, s’haurà de “negociar”. I com que els dos partits admeten discrepàncies (si no les admetessin, la parròquia no els hi perdonaria), troben que han de “dotarse de un mecanismo entre ambas organizaciones, internacional” que acompanyi, vetlli i verifiqui. I “en ese marco” hauran d’acordar “la metodología de la negociación”. Mecanisme? Tampoc ho entenc gaire.

Com veuen vostès, això que acorden és, tal com raja, una negociació futura, no sabem si estèril. Esquerra proposava una “taula” de diàleg. Junts proposa un “marc”. De fet, el que ha passat és que han canviat de mobiliari i prou.