Ada Colau vs. Miquel Puig: el duel més intens

BarcelonaLa directora de l’ARA, Esther Vera, havia promès una conversa "efervescent", i ho va ser. El barceloníssim duel de titans entre l’exalcaldessa Ada Colau i l’economista Miquel Puig sobre la crisi de l’habitatge no va decebre. Començarem pel final: quan, en l’últim minut, la periodista Eva Arderius els va demanar un motiu per a l’optimisme, Puig va esmentar la promesa d’eliminar les llicències turístiques i Colau la iniciativa per una llei que prohibeixi les compres especulatives. Però això va ser en la distensió prèvia al comiat. Enrere quedava un camp de batalla fet de topades dialèctiques, de passió argumental i, en resum, de joia per a un públic que no es va distreure ni un moment.

Colau i Puig es coneixen bé. Han coincidit a l’Ajuntament de Barcelona; tots dos han tingut una important presència pública i no tenen pèls a la llengua a l’hora de fer avançar debats com el de l’habitatge en la direcció que troben adient. I, des d'espais ideològics diferents, es trepitgen el guió en un sentit: tots dos semblen confiar en la pròpia capacitat per a la controvèrsia, i, sobretot, el país els ha reconegut a tots dos la condició de posseir una veu pública particularment persuasiva i influent. Sabien que toparien, i sabien com i on toparien. Potser fins i tot havien anticipat els xocs i per això la cordialitat de la conversa no va amagar unes tibantors que van fer el debat un punt més encès i, per al públic, més profitós i més plaent.

Un d’aquests moments va arribar quan Puig va explicar que Barcelona ha incorporat un milió d’habitants i que, en canvi, no s’han construït els 300.000 habitatges que caldrien per donar-los aixopluc. I va pronunciar el sintagma allau migratòria. "Soc contrària a fer servir expressions que alimenten l’extrema dreta", va etzibar Colau, al·legant que els països del nord d’Àfrica han rebut onades més grans. L’economista es va mantenir ferm argumentant que, en diguem com en diguem, el creixement de la població ens ha agafat desprevinguts i ha creat un problema d’habitatge "descomunal". En un altre moment, l’exalcaldessa es va preguntar per què es permetia la presència de fons inversors en el mercat de l'habitatge. Puig li va respondre que prohibir-la seria innocu, perquè si repartíssim entre el públic tots els pisos que BlackRock té a Barcelona, els presents, "tot i que fan cara de ser molt bones persones, els posarien a preu de mercat". El públic reia mentre l’economista els assenyalava i deia: "Ells farien el mateix".

Colau va reivindicar l’obra de govern dels seus dos mandats al capdavant del consistori barceloní, i va acusar la Generalitat i el govern central d’haver deixat sol l’Ajuntament de Comuns en l’intent de crear un nou escenari per a l’habitatge. "El PSOE sempre ha estat un partit immobiliari", va dir, tot denunciant l’"estafa retòrica" del bipartidisme, que no ha fet legislacions diferents per als petits i per als grans propietaris. Puig va insistir que "si hi ha prou habitatge no cal regulació", i va demanar més pujades del salari mínim. Cal dir que, amb tot, Puig i Colau s’han donat la mà a l’hora de crear un nou sentit comú al voltant del turisme com a problema. Una coincidència que ahir es va deixar sentir només com una treva episòdica enmig d’un combat de primer nivell.