Sap greu que la flota aquesta, amb Greta Thunberg i Ada Colau a bord, hagi hagut de tornar a port per mala mar, però és que un naufragi no hauria estat gaire edificant. S’entén que vulguin que el vaixell surti a la foto, per provar de remoure consciències (un gest del tot inútil), i és per això, suposo, que no han avortat la missió des del principi. La intenció és bona. La causa de Gaza és, a hores d’ara, un genocidi planificat, per matar de fam amb total eficàcia adults i nens (no dic animals perquè, sense voler-ho saber, ja sé que els més afortunats se’ls han menjat, com en cada setge). Llegiu a l'ARA, si no ho heu fet (aquest estiu tots els meus xats de contactes se’n feien ressò), el diari de l’escriptora i traductora palestina Sondos Sabra.
Però no em sembla una bona idea que aquesta flota, tot i les bones intencions, dugui activistes mediàtics a bord, perquè no s’entén què hi fan. Ada Colau té l’estranyíssima virtut de romandre com a alcaldessa. Agafes un taxi avui i el conductor, davant d’unes obres de Collboni, exclama: “Cony de Colau!” Passi el que passi a Barcelona, ja serà per sempre culpa d’ella. De Greta Thunberg, aquella noia que va amb gorra i trenes, i que amb ulls injectats en sang i entre sanglots va increpar els mandataris de la Unió Europea, es diu que pot arrossegar els joves de la seva edat. No és cert. Com sap tot creatiu publicitari, si vols vendre el que sigui a un nen de deu anys posa-li un noi de quinze a l’anunci. I si vols vendre el que sigui a un noi de quinze, posa-li un jove de vint. Cap nena de l’edat de Greta Thunberg vol ser Greta Thunberg excepte els divendres, que protestava pel planeta i se saltava les classes, davant de l’emoció dels seus pares-mànagers i de la meva estupefacció.
