17/8: Nova anormalitat

LES PARAULES de vegades enganyen i desorienten. I de vegades han estat concebudes precisament per a això. La propaganda va posar en circulació l’expressió nova normalitat, després de l’esclat de la crisi del covid. L’expressió implicava una narrativa: vivíem en una certa normalitat, travessaríem un període anormal i caòtic i desembocaríem en una normalitat diferent. La normalitat és el temps de la norma. Per tant, un període de normalitat -vella o nova-és un temps en el qual coneixes quina és la norma i, si t’hi adaptes, es pot considerar relativament estable i habitable. I no estàvem parlant només de la norma sanitària. Era sobretot la sanitària, però també la cívica, l’econòmica, les regles del joc de la quotidianitat. Figura que a hores d’ara ja hauríem d’estar instal·lats en aquella nova normalitat. Però continuem sense saber la norma ni les regles del joc i, per tant, vivim en una situació que no és ni estable ni, en aquest sentit, habitable. No sabem com hem d’actuar i molts fonaments de la nostra vida col·lectiva (econòmics, per exemple) trontollen. Cada dia és una nova anormalitat. I no sabem on desemboca ni ben bé com actuar-hi. Potser no és culpa de ningú. Però la promesa falsa de la propaganda sí que té culpables.