Això sí que és un canvi de paradigma

Que Podem voti dimarts en contra de la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat amb l’argument que els Mossos d’Esquadra podrien fer batudes racistes és insultant per a la Generalitat en el seu conjunt i els Mossos en concret. La presumpció de racisme de tot el cos policial sotmès a la llei d’un estat democràtic és una acusació d’una solidesa argumental semblant a la del cotó fluix. Tan sincer com hauria estat dir que volen fer perdre votacions del govern de Sánchez i Yolanda Díaz fent-los notar que tenen el suport d’un partit, Junts, que pugna pels vots que li arrabassa la ultradreta catalana a les enquestes. Però això hauria estat massa llarg, i racisme, en canvi, és ideal per fer titular i per marcar posició ideològica en la polèmica.

Sí, esclar, tot poder pot comportar un abús, però per això hi ha les lleis, els tribunals i un sistema de control polític que, per cert, en el cas de Catalunya, dependria d’una majoria d’esquerres al Parlament en aquests moments. De fet, si alguna nació de l’Estat va contribuir decisivament que la victòria de Feijóo acabés convertint-se en un govern socialista amb crossa de Sumar va ser Catalunya, que, no sabem per quant temps més, va resistir la dreta espanyola com la Gàl·lia d’Astèrix.

Junts i Esquerra van veure en aquest govern de Sánchez la possibilitat de portar grans peixos al cove de la Generalitat, però, de moment, la majoria d’aquests peixos continuen nedant tranquil·lament al mar dels interessos i els ritmes del PSOE i de l’Estat espanyol. La qual cosa és una llàstima per als que davant de l’estrebada del Procés van defensar que la negociació i el pacte, el paradigma clàssic de la millora de l’autogovern, eren la via més útil per a Catalunya. De moment, la delegació de la immigració, tampoc.