02/09/2020

Perspectives per al nou curs

3 min
Dues dones amb mascareta al Teatre dels Estats de Praga, a la República Txeca

Contra el que molts poden pensar, els canvis d'humor que acaben marcant la vida econòmica i política mundial no tenen res a veure amb el calendari anual. En canvi, solen estar molt vinculats al retorn de les vacances. Tot i que molts països no tenen interrupcions de vacances tan llargues com els europeus, el cert és que l’estiu de l’hemisferi nord impacta simultàniament els països més rics del món. La integració financera i comunicativa -la globalització- ja fa temps que provoca que visquin conjuntament l’aturada estiuenca com un moment de balanç i de formació d’expectatives. La desmobilització de l’opinió pública també es presta a prendre grans decisions en ple estiu, des de guerres a devaluacions. Les borses descompten el que creuen que pot passar. I moltes estan pujant.

El món més ric veu amb esperança el curs econòmic que ara comença. Hi ha moltes vacunes a punt de sortir i força coincidència que ha passat el pitjor de la pandèmia i que el que vindrà serà millor. Pot no ser així a molts països. En qualsevol cas, no sembla que ho sigui en el cas espanyol ni en el català, que més aviat estan amb unes expectatives negatives. Haver patit el pitjor estiu europeu pel que fa al covid-19 ha tingut uns efectes molt depriments econòmicament, però també psicològicament. Si teníem por de ser els aneguets lletjos de la Unió Europea, sembla que ara ja no hi ha cap dubte que ho som. Aquesta generalització de males vibracions és un gran titular per als mitjans, que sempre viuen de les males notícies.

En canvi, si ens ho mirem fredament, estem davant d’una gran oportunitat. Tot allò que fem bé, concretament, millor del que s’espera de nosaltres, serà percebut com un gran assoliment i una excel·lent notícia. Tenim la possibilitat de donar molt bones notícies sobre nosaltres mateixos, que sorprenguin positivament i posin en marxa un cercle virtuós en lloc d’un cercle viciós. No hauria de ser difícil. En bona mesura perquè partim d’un punt molt baix. Però especialment perquè tot allò que no hem fet bé no és difícil de millorar.

Pensem en la prevenció de la difusió del coronavirus. Ara ja disposem de mascaretes per a tothom i en abundància. El que cal és portar-les sempre i bé, fins i tot a les reunions socials. Només cal treure-se-les per menjar i beure, però no hem de treure’ns la mascareta tota l’estona que estem a la taula del restaurant o a la taula de la terrassa. El potencial de millora en la lluita contra el covid-19 que ofereix usar sistemàticament la mascareta és enorme. Passa el mateix amb les distàncies interpersonals. Estem acostumats a distàncies curtes. Fins que no hi hagi vacunes generalitzades hem de fer un esforç per deixar més distància, per respecte als altres i a la seva salut. Són petits canvis que poden marcar la diferència entre ser els pitjors d’Europa o estar en el grup de capçalera.

Disposem també de tests que es poden practicar massivament. Això ha permès que els territoris que han volgut buscar els contagis els han pogut trobar. S’han multiplicat els tests i la informació de les autoritats sanitàries i de la població és cada cop més ajustada a la realitat. És un gran pas endavant que primer sembla depriment -es troben molts positius- però després es veu que és molt encoratjador –les taxes d’afectats que cal hospitalitzar són molt baixes-. Tenim la possibilitat de comportar-nos com els alemanys o els coreans durant el primer brot. De fet, les taxes d’hospitalització i les de mortalitat s’estan enfonsant. Ara el que cal és reduir les taxes de contagi per normalitzar satisfactòriament la vida econòmica, social, educativa i cultural.

Aquest és l’objectiu que ens pot donar més bones notícies i el que pot convertir el pessimisme en optimisme. Si podem acostar-nos a la normalitat en les activitats amb impacte econòmic -comerciar, gastar, invertir, estudiar, entretenir-nos- podrem tornar a treballar i créixer bé. L’essencial és assumir radicalment l’ús de les mascaretes, juntament amb la higiene de mans (que ja està assumida) i el distanciament interpersonal. Amb aquests canvis podem avançar cap a una normalitat compatible amb la recuperació econòmica i laboral. ¿Que no hem vist sempre els ciutadans dels països de l’Extrem Orient anant tot sovint amb mascareta i mantenint les distàncies entre ells? Doncs és el que hem de fer encara que no ens surti espontàniament.

Podem capgirar mals pronòstics, pessimismes arrelats, depressió col·lectiva, desesperació individual, si ens sorprenem col·lectivament amb una aposta decidida per portar mascareta i respectar distàncies. Tirem endavant amb prudència i confiança. No sembla que hi pugui haver fórmula més senzilla i efectiva per sortir del malson en què estem instal·lats. L’essencial és sorprendre’ns i sorprendre, demostrant que podem ser millors del que ens pensem i del que es pensen.