Qui allibera un mòbil allibera un homosexual

Dissabte vaig passejar pels Encants de Barcelona. Objectiu? Establir una relació entre el ja tradicional mercat del telèfon mòbil allà existent i el congrés de mòbils. Entre el clàssic senyor amb cara de "deixi'm en pau" que hivern i estiu està a peu de carrer, mig amagat darrere d'un ordinador portàtil fent qui sap què, i el clàssic senyor executiu amb cara de "deixi'm en pau" que no dedica ni un segon a mirar-te perquè fer-ho li suposa perdre milions de dòlars. ¿Algun alt executiu del Mobile World Congress hauria passejat per les parades dels Encants? ¿Algú de les parades hauria passat pel congrés? ¿Com es mouria pel bar dels Encants algú que crea i decideix el futur tecnològic de la humanitat? ¿Com interactuaria amb un lloc on encara respires aquella ciutat preolímpica de Makinavaja deixant-se llarga l'ungla del dit petit de la mà? I, sobretot, volia reflexionar sobre un dels conceptes més apassionants que he vist mai: alliberar el mòbil. Em sembla una metàfora sublim. Una màquina que representa el capitalisme més neoliberal resulta que està oprimida per una malvada companyia i al mercat símbol del que és antic recuperem la seva llibertat, que també és la nostra. SEN-SA-CI-O-NAL!!!

Però, mentre escrivia sobre això, van esclatar les declaracions de Jorge Fernández Díaz al Vaticà. Ja ho sap: "El matrimoni homosexual no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no està garantida". Ah, carai, l'espècie per sobre de l'amor. Som animals reproductors, no animals amb sentiments. Interessant. Diu molt de qui ho expressa. Potser el pas següent serà enviar els homosexuals als Encants perquè els alliberin de la seva disfunció , oi? I d'aquesta manera podran ser 100% reproductors. Com les monges i els capellans en general i les monges que roben nens i els capellans pederastes en particular.