Allò que representa Mazón
Com una ameba cínica, el suposadament dimitit president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón (qui dia passa en el càrrec nòmina i dietes empeny) crema compareixença rere compareixença amb el seu posat impàvid, ofensiu. Per durs que siguin els interrogatoris (els d'Àgueda Micó i Gabriel Rufián aquest dilluns a la comissió del Congrés dels Diputats ho han sigut), Mazón es manté impertorbable, espolsant-se responsabilitats, amb el pensament posat en la compareixença que l'atemoreix de debò: la que pugui haver de fer declarant com a investigat davant de la jutgessa de Catarroja, si en algun moment deixa, ni que sigui durant un breu interval, de tenir aforament. Ahir van aparèixer nous detalls sobre el cèlebre dinar d'El Ventorro que afegeixen motius per a la indignació: d'una banda, quan aquest dinar es va produir, el 29 d'octubre de 2024, ja feia dies que Maribel Vilaplana havia rebutjat la direcció d'À Punt; per tant, el motiu i el contingut del dinar no era aquesta suposada proposta de càrrec. D'una altra, Mazón addueix que no va contestar una trucada de la consellera perquè “devia dur el mòbil dins la motxilla”. Tot ell és un insult constant a la intel·ligència.
Tanmateix, la seva actitud desvergonyida és la demostració d'una idea prou estesa en la política espanyola –i valenciana, i catalana, i mallorquina– en l'actual període democràtic, els cinquanta anys que es commemoren aquesta setmana. Aquesta idea és la de la política entesa com a bicoca, com a xamba, com a premi aconseguit sense esforç, a la brava i perquè sí. La idea que ocupar un càrrec públic no és una exigent responsabilitat, sinó una mena de loteria que a un li ha caigut per haver sabut situar-se i relacionar-se bé dins un escenari polític determinat. El càrrec de president de la Generalitat Valenciana no tan sols li ve gros pertot arreu a un individu com Mazón: és que ni tan sols arriba a comprendre en què consisteix, quin compromís comporta, quina voluntat de servei públic és necessària per dur-lo a terme amb dignitat. Per això insisteix una vegada i una altra que res del que va passar no tenia res a veure amb ell i s'escuda en els tècnics, en l'Aemet, en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i en el que convingui. Mazón estava convençut que ser president de la Generalitat Valenciana consistia en una festa contínua d'inauguracions i actes públics, d'estretes de mans i cares sempre somrients, de cortesies i converses amables, d'agraïdes intrigues de partit i, per descomptat, de dinars i sopars de luxe pagats amb diner públic.
La feblesa democràtica és que tot això no ho pensa només Mazón, sinó una gran quantitat de persones, moltes de les quals han ocupat, ocupen o ocuparan llocs de responsabilitat en els diferents nivells de l'administració. De Mazón ens n'hem assabentat perquè la seva ineptitud i la seva barra han costat 229 vides. Però és raonable preguntar-se quants paràsits viuen inadvertits, afortunadament innocus mentre no els pertoqui d'afrontar cap decisió transcendent, en el seu pas pel govern de la res publica.
