Una altra gran idea!
D’entre les propostes dels diferents candidats a l’alcaldia de Barcelona, m’emociona, per brillant, la de Jaume Collboni. Promet un xec de 1.500 euros perquè els joves que s’emancipin comprin mobles.
Això és una bona idea en tots els sentits. Els joves que s’emancipin no faran com els joves que fórem i els vells que som, que anem a buscar trastos vells per l’Eixample i ens dediquem a decorar en sèrie amb palets reciclats i caixes de vi. De veritat que la indústria del palet no donava per més i en aquest sentit en Collboni fa molt bé de restringir aital fusta als bars i cafeteries de tot arreu.
Mil cinc-cents euros als joves que s’emancipin. Donen per un sofà, un llit, un matalàs i potser una taula i unes cadires, sempre que siguin sueques. Si algú s’emancipa i ja té llit, sempre pot comprar-se una làmpara o una catifa o unes cortines d’aquestes, ja cosides i tot, que també et venen a cals suecs, on totes les cases exposades prometen felicitat i bon rotllo, amb pissarres on hi ha notes alegres i culturals: “Anar a buscar els nens. Teatre!”
Només hi trobo un però, un però molt petitet, a aquesta proposta genial d’en Collboni. És com si algú et regala una cullereta de nacre per menjar caviar com cal; una copa, Riedel, per prendre vi en condicions; una maleta per poder fer el viatge de noces. Falta un petitíssim, però tanmateix transcendental detall, en aquesta proposta de l’alcaldable. Per fer servir una cullereta de menjar caviar, cal tenir, prèviament, caviar. Per fer servir unes copes Riedel per prendre vi, cal tenir, prèviament, vi. Per fer servir una maleta per fer un viatge de noces, cal tenir, primer, un viatge de noces. Per fer servir un xec per moblar el pis, cal tenir, primer, un pis.
