Columna de Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004) a La Vanguardia (26-VII-1986). Traducció pròpia. Aquell estiu del 86 Àngel Casas (Barcelona, 1946-2022) –mort l’1 d’octubre– tancava etapa en un programa clàssic de la televisió periodística d’autor: l’Àngel Casas Show (entrevistes, espectacle, participació). Tenia distincions, entre elles la Creu de Sant Jordi.
Àngel Casas es va acomiadar dels telespectadors amb un espai gravat en el qual es va fer un repàs a la trajectòria d’aquest programa durant els seus gairebé dos anys i mig d’emissió: es van rememorar així algunes actuacions artístiques de notable valor i sobretot els moments més significatius, curiosos o divertits de les entrevistes que han constituït, en realitat, el “plat fort” del “show” dels dimarts. Recordar sense ira és un exercici agradable i aquest resum antològic, en conseqüència, va ser summament grat tot i que potser va quedar una mica fred per l’absència de públic, que havia estat una de les constants més identificables del programa. Durant els primers mesos de TV3, Àngel Casas Show va ser probablement l’espai més representatiu de la nova televisió nacional catalana (junt amb els informatius) i va concitar l’interès d’amplis sectors de l’audiència. A mesura que augmentava la programació, i el percentatge de programes propis, potser va perdre aquesta condició simbòlica però no per aquest motiu va disminuir la seva acceptació si ho jutgem pels premis per votació popular que se li atorgaren, entre ells els de la revista TP. A partir d’una fórmula clàssica i consolidada com la del magazín, Àngel Casas va saber donar-li el to frívol, fins i tot agosarat sovint, però sense “passar-se”, que d’alguna manera requeria l’audiència. Li va donar també aquest aire cosmopolita que des dels seus inicis TV3 ha tractat d’imprimir a la seva programació per tal de no caure en la trampa de la televisió “antropològica”. Tot i que això va portar a pecar per excés i no pas per defecte en algunes ocasions. Amb els seus retocs en aquest darrer trimestre, per altra banda, Àngel Casas ha donat un gir lleu al seu programa i ha assentat les bases per tornar a TV3 amb un nou programa en aquesta mateixa línia si bé amb les novetats suficients per a mantenir-se en antena sense avorrir al personal. D’aquests “globus-sonda”, la participació del públic per via telefònica ha estat segurament la idea millor rebuda mentre que els mini-debats han quedat reduïts sovint a un duel de frases enginyoses a partir de temes sense massa rellevància. Àngel Casas ha acomplert el seu contracte amb eficàcia sense “cremar” la seva pròpia imatge i resistint els atacs d’aquells qui moltes vegades fan de l’enveja el seu esport predilecte. Un mínim d’objectivitat obliga, tanmateix, insistim, a reconèixer que Àngel i el seu equip s’han guanyat les seves vacances i el dret a tornar, en un futur no llunyà, a TV3.
