Animals a la proveta
Els mateixos dies que a l’estat espanyol es discutia una llei que considera els animals com a éssers vius dotats de sensibilitat, a Catalunya algú va decidir que una bona forma de celebrar-ho era contractar, amb diners públics, una empresa investigada per presumpte maltractament animal perquè experimentés fins a la mort amb 38 cadells de gos de la raça beagle. L’encàrrec l’executa el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, una entitat pública que depèn, entre altres organismes, del departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat, que adjudica aquest experiment amb un cost de 255.000 euros a l’empresa Vivotecnia. Els sona aquest nom? Fem una mica de memòria.
Vivotecnia és la companyia que l’abril passat va ser denunciada per presumpte maltractament després que es filtressin unes imatges terrorífiques de les pràctiques dutes a terme als seus laboratoris i, especialment, del tracte degradant i violent que es donava als animals. La denúncia es va presentar a partir de les gravacions d’una extreballadora i actualment l’empresa està sent investigada judicialment, el que antigament se’n deia imputada, i ha estat repudiada per la mateixa Confederació de Societats Científiques d’Espanya. Si volen saber més sobre què passava en aquests laboratoris, ho podran trobar fàcilment al YouTube i a veure quants segons són capaços d’aguantar sense retirar la vista de la pantalla.
Algú pot dir, amb raó, que aquesta empresa encara no ha estat condemnada i que ha de prevaldre la presumpció d’innocència. Però és igualment cert que, més enllà del que decideixin els tribunals, hi ha un component ètic que segur que és immoral i indecent, i més si parlem de l’aval d’institucions públiques. El simple visionat de les imatges gravades a Vivotecnia ha de ser, si de veritat volem ser una societat evolucionada i moderna, raó suficient perquè des de les nostres institucions no es contractin empreses amb aquests antecedents. I si algú ha comès l’error de fer-ho, s’ha d’assumir la responsabilitat i rescindir el contracte. Això és el que caldria esperar d’un govern compromès de veritat amb fer compatibles el necessari progrés científic i el benestar animal.
Però com que a Catalunya ja ens hem habituat a veure com les coses que comencen malament acaben pitjor, la reacció dels governants ha estat d’aquelles que fan sentir perplexitat. Les conselleres Teresa Jordà, responsable de les polítiques de benestar animal, i Gemma Geis, titular del departament d’Universitats i Recerca, ens venen a dir que tothom pot estar tranquil perquè la UB i Vivotecnia faran finalment l’experiment... a Madrid! És a dir, ho seguim pagant des de Catalunya amb recursos públics, però que ho facin lluny que així ens netegem la mala consciència. Un exercici de contorsionisme trist i decebedor, però dissortadament real.
A ningú se li escapa que aquest cas és només la punta de l’iceberg d’un debat molt més profund i complex que té a veure amb com la nostra societat tracta tots els éssers vius i com podem fer avançar el progrés mèdic i científic abolint l’experimentació amb animals, de la mateixa manera que l’evolució ha erradicat aberracions històriques com el racisme científic del segle XIX (recorden el negre de Banyoles?) o les horribles experimentacions del nazisme (recorden Mengele?), per citar només alguns exemples que avui encara ens posen la pell de gallina.
Arran d’aquesta polèmica, la UB va al·legar que, ara per ara, l’experimentació animal és indispensable per a l’avenç científic. No em correspon a mi discutir-ho, però sí que crec que ens pertoca ser extremadament exigents amb aquesta qüestió. I seguir les directrius que marca el Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, el Joint Research Center (JRC), que insta els països de la UE a reduir al màxim els experiments amb animals i reemplaçar-los per altres alternatives, sobretot tenint en compte que l’eficàcia terapèutica en animals sovint no es tradueix en l’àmbit clínic.
I és que ja existeixen alternatives eficaces i molt més ètiques com ara l’experimentació amb organoides, uns teixits tridimensionals creats al laboratori que simulen òrgans humans, o amb xips que imiten el comportament orgànic humà per a l’estudi de malalties. Avançar en aquest camí per reduir progressivament l’ús d’animals en experimentació segur que té avui un consens científic i social important. Per això, invertir diners públics en aquestes línies d’investigació en comptes de contractar experiments dubtosos hauria de ser prioritari a la Catalunya del segle XXI.
