Ànimes valentes
Un dels fruits de la collita d'aquest any després de deambular entre les parades de la Setmana del Llibre en Català va ser la novel·la de Grazia Deledda Ànimes honrades, publicada per Ela Geminada. Fins ara, prop de dos mesos després, no havia tingut ocasió de llegir-la i m’he trobat que es tracta d’una edició que inclou un regal sorpresa, i això sempre és d’agrair.
Com sabeu, Grazia Deledda és una autora sarda guanyadora del premi Nobel de literatura (la segona dona que el guanyava). Jo la vaig conèixer fa uns anys gràcies a una altra escriptora sarda, Michela Murgia, que, tot i estar-ne ideològicament allunyada –Murgia era feminista, d’esquerres i independentista–, la reivindicava molt.
Ànimes honrades és una de les primeres novel·les de Deledda. La va publicar quan només tenia vint-i-quatre anys i és una novel·la clàssica, ingènua i deliciosa. Cap sorpresa si tenim en compte que Grazia Deledda va néixer el 1871 en una família de la petita burgesia de Sardenya i, després dels estudis elementals, va ser educada per un professor particular que s’allotjava a casa seva.
Per què és especialment interessant aquesta edició d’Ànimes honrades que ha fet Ela Geminada? Doncs perquè es tracta d’una edició revisada de la traducció al català que va fer Maria Mariné per a l’editorial Catalonia el 1931 (Deledda encara era viva, feia poc que havia guanyat el Nobel).
Tot això ho explica en un pròleg la professora Neus Real, que reconeix que la traducció del 1931 era millorable, però que cal posar en valor el caràcter pioner de la tasca de Maria Mariné. El pròleg és un pou d’informacions saboroses: la manera com a Catalunya el premi Nobel va despertar l’interès per l’obra de Deledda; la comparació que es va fer en un diari de Madrid entre l’autora sarda i la nostra Caterina Albert, i, sobretot, l’insòlit fet que Maria Mariné, que aleshores tenia només vint anys, s’embranqués en el repte de traduir-la. Aquesta jove tot just havia acabat els estudis de bibliotecària i s’havia interessat per la cultura italiana gràcies al diplomàtic i erudit Eduard Toda i Güell, que havia estat conferenciant a l’Escola de Bibliotecàries.
Mariné va traduir Ànimes honrades i es veu que el seu treball patia algunes mancances. Malgrat això –i amb les correccions adients– l'edició d’Ela Geminada ha volgut rescatar la traducció d’aquesta jove i agosarada catalana de començaments del segle XX. I és un reconeixement pertinent, fins i tot per rescabalar-la de la fredor amb què va ser rebuda l'obra en el moment de la seva publicació, l’any 1931.
Un pròleg, doncs, que acompanya aquesta novel·la ambientada a Sardenya i protagonitzada per Anna, una jove òrfena que és acollida pels seus oncles i s’ha d’adaptar a la llar de la família Velèna, amb cosins de diverses edats. Us n’ofereixo un tastet per fer-vos entrar la gana. S’hi descriu la reacció de la mare Velèna quan veu partir una filla per casar-se: "La Maria Fara, però, sí que sentia el buit que havia deixat l’Àngela, sentia que els temps canviaven, pressentí l’èxode potser no llunyà de tota la família i, com desflorada per un buf d’aire tardorenc, percebé la melanconia de la vellesa, i després el final de tot".