Galledes de roses roges als hospitals

Aquests dies, cada vegada que he sentit l’expressió “el Sant Jordi confinat” m’ha vingut al cap la tonada d'El desembre congelat, amb la diferència que el confinament, confós, no es retira i l’hivern social es desfarà a poc a poc. Sant Jordi és carrer i ens hem quedat sense la festa i les abraçades, però ens hem esforçat per abraçar-ne l’esperit. Quan a primera hora l'ARA va penjar les fotos de les galledes plenes de roses entrant per la porta de l’Hospital Clínic i de l’Hospital del Bellvitge, era impossible no emocionar-se. La celebració de Sant Jordi, a Catalunya, és com Instagram a la vida en general, que ensenya com voldríem ser o, si més no, ensenya una part del que realment som: un país que cada 23 d’abril sap ser net, noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.