BONDIA

El llenguatge de la deriva autoritària

La deshumanització de l’adversari és creixent

EL MINISTRE CATALÁ, picat com un toro per les banderilles de la justícia alemanya, s’enfurisma en públic. Avui, al Congrés, ha aixecat el to i ens ha assenyalat amb el dit per perdonar-nos la vida (“Té sort, vostè, de poder portar un llaç groc”, com si la llibertat d’expressió l’hi deguéssim a ell). Durant el cap de setmana, la vicepresidenta va posar cara de fàstic i urpes a l’atac per parlar dels sentiments dels independentistes. La deshumanització de l’adversari és creixent. Parlen de més de dos milions de catalans sense cap empatia, agreujats i superbs. La nova doctrina és que allò era rebel·lió, això és terrorisme i el llaç groc és un insult. PSOE i Podem es limiten al matís vergonyant. Resulta que ha vingut un partit encara més nacionalista que el PP. I com que temen que els seus votants se’n vagin amb Ciutadans, els ministres ja actuen com els de Ciutadans.

Més continguts de