Un any a les pantalles de cinema (1968)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDel reportatge interpretatiu de Huertas Claveria (Barcelona, 1939-2007) a 'Serra d’Or' (II-1968). Mostra la seva atenció professional per àmbits i mètodes de treball diferents dels que el convertirien en un capdavanter del periodisme de combat i denúncia social. Era el primer treball publicat per Huertas a 'Serra d’Or'. La Biblioteca de Catalunya presenta aquests dies una exposició dedicada a ell.  

L’any 1967 pot ésser el de la recuperació de la indústria cinematogràfica de l’exhibició, si ens atenim al nombre de pel·lícules estrenades a Barcelona: 404, ni una més ni una menys. Si hom compara aquesta xifra amb les 326 de 1966, o amb les 314 de 1965, la proporció de l’augment il·lusiona i fa suposar que és cert aquest “boom”. Molts d’aquests films, però, queden inclosos a la considerable pila de cintes que passen amb més pena que glòria i que aquest darrer any ha estat molt més voluminosa que altres anys. Un dels motius d’aquest augment ha d’ésser imputat al fet que ara estrenen alguns cinemes que abans no ho feien: Goya, Excelsior, Iris, Roxy, Liceo, etc. I encara cal afegir-hi les sales que s’han incorporat a la modalitat d’art i d’assaig. [...] Les diferències més notables entre l’any passat i el precedent s’aprecien en l’aportació anglesa que, com la italiana, gairebé s’ha doblat; Mèxic, d’altra banda, ha passat de vuit a divuit films; l’excel·lent producció de Txecoslovàquia fa una tímida aparició amb quatre films [...]Espanya ocupa un bon lloc a la llista, amb 58 pel·lícules de producció netament pròpia, i 63 de les 92 coproduccions comptabilitzades.[...] Cal aclarir, però, que més de la meitat d’aquestes pel·lícules eren westerns rodats a Esplugues-City o Torrejón-Town, amb alguna escapada a les Rocoses de la Sierra de Albarracín. [...] En la línia de qualitat no han mancat títols, bé que alguns encara es quedin a l’altra banda de la frontera i que -amb art i assaig i tot- per a veure’ls calgui anar a Perpinyà. A menys que tingueu la sort d’encertar, per exemple, l’únic dia de Blow up a la Setmana del Cinema en Color [...]. Entre les pel·lícules importants que, tanmateix, tothom ha pogut veure, per citar-ne solament algunes, a part de les d’art i assaig: Dos en la carretera, Fahrenheit 451, Morgan i Corredor sin retorno. [...] El senyor James Bond -a la vida privada i real Sean Connery- entretingué la seva habitual i extensa clientela amb les seves espectaculars, eròtiques i violentes aventures de Sólo se vive dos veces, i veié tancat el seu historial -definitivament?- amb Casino Royale, amb un Bond aristocratitzat i un esperit humorístic que ha sorprès els espectadors. [...] I queda el parent pobre: el cinema espanyol, copiosament present a les nostres pantalles en quantitat, però no gaire sovint amb obres de qualitat. Amb les interessants resplendors del nou cinema -Juguetes rotos, Nueve cartas a Berta, La piel quemada i d’altres- van contrastar els insípids westerns amb extres gitanos i les pesantors de Raphael-actor. Sort que Loca juventud, de Joselito, va significar una cosa així com el seu rèquiem cinematogràfic i que Marisol-dona sembla no tenir aquell èxit populatxer que obtenia amb Rayos de sol i Ángeles recién llegados. L’Escola de Barcelona va fer més soroll que no ha donat realitats: a estones semblava un simple complement d’aquella fauna de nous burgesos que se citen al “bluff” del carrer de Tuset (“Tuset street” per als amants de noms com “boutique” o “psychodelic”, nostrats i tan “hippies”). [...]