Com ens agrada fer-los passar per la pedra
1. El Barça va guanyar la Supercopa d’Aràbia (3-2) perquè va ser molt millor que el Reial Madrid, va anar sempre per davant al marcador i va tenir molta més determinació. És la tercera final consecutiva que Hansi Flick, com a entrenador culer, li guanya al màxim rival. El 100% de victòries de l’entrenador alemany en les finals continua sent un rècord immillorable. El partit no es recordarà pel bon futbol –de fet, fins a la pausa d’hidratació del minut 33, semblava un amistós de pretemporada–, però Ronald Araujo va aixecar la copa per recordar-nos com ens agrada fer-los passar per la pedra. Els jugadors del Barça volien la venjança de la derrota del Bernabéu i ahir, desafiant la sort amb una samarreta psicodèlica, la van tenir. En una final amb alguns protagonistes.
2. Raphinha va ser, amb justícia, el millor jugador del campionat. El més valuós de la semifinal i, de nou, el millor en la final contra el Madrid. El Barça ha viscut dels quatre gols en dos partits del brasiler que ha tornat a l’equip quan més se’l necessitava. Ahir va obrir la llauna, just un minut després de marrar el gol més fàcil de la temporada. I va tancar la final amb una relliscada, que va xutar amb la dreta, li va tocar a l’esquerra, va rebotar en Asencio i va despistar Courtois. També valen, aquests. I, segons com, fan més il·lusió.
3. No porta ni vint partits amb el Barça i Joan Garcia ja ha guanyat el seu primer títol com a professional. Ahir no va deixar la porteria a zero, però va aturar les set rematades del Madrid. Les dues últimes, als minuts 95 i 96, ho va fer amb una serenitat absoluta quan Carreras i Asencio ho tenien tot de cara per empatar i quan el culer de sofà ja veia a venir la tanda de penals. A l’altra banda, Vinícius va marcar gol. Portava dinou partits sense cap barraca i ja es veia a venir que ahir trencaria el malefici. Un gran gol, sí, però que no li va servir de res. No ens fa cap pena. D’aquesta Supercopa només se’l recordarà per les paraules de Simeone: “Acordáte, Florentino te va a vender”. Frenkie de Jong va ser expulsat al minut 90 amb vermella. Abans d’això, havia fet un partit impecable. Va passar el rasclet per darrere i va moure la pilota amb criteri, fent córrer els madridistes amb la llengua fora. Quan Pedri ja no podia dir fava, De Jong va agafar les regnes.
4. Si jo fos Florentino Pérez, faria fora Xabi Alonso. No per haver perdut contra el Barça en un partit sense Mbappé, sinó perquè el futbol garrepa del Madrid, en els dos partits de l'Aràbia Saudita, no s’havia vist mai en el Madrid de l’últim segle. Tant contra l’Atlètic com contra el Barça, el Reial va ser un equip tancat al darrere, molt a prop de la seva àrea, sense proposar res en atac i encomanant-se a algun contraatac salvador d’algun dels seus velocistes. Molt poc futbol i, sobretot, una idea d’equip petit que un club amb tants títols, tanta història i tanta supèrbia, no es pot permetre. Aquesta imatge és pitjor que perdre amb el Celta i el City al Bernabéu.
5. Iñaki Williams, capità de l’Athletic Club, va dir la millor frase sobre aquesta competició. “Que la Supercopa es jugui a l'Aràbia Saudita és una merda”. No ho deia tant com a crítica a la manera com en aquest país es passen tota la corrua de drets fonamentals per l’engonal, com pel fet que els aficionats dels quatre equips participants no hi poden anar i perquè els partits es juguen a trenta graus. I podríem seguir amb els greuges. Una gespa que no està a l’altura o la mutilació dels escuts dels dos equips finalistes. El Barça sense Creu de Sant Jordi, el Reial sense corona. L’exfutbolista Julio Salinas comença a promoure una vaga d’aficionats perquè la Supercopa torni als camps d’Espanya. Rubiales i Piqué, però, ho van pactar amb l'Aràbia Saudita fins al 2030. El rei Abdullah ho té “lligat i ben lligat”.
