Com va aquí el verb: en singular o en plural?

La concordança entre subjecte i verb no és sempre tan clara com sembla. El plural tant el pot marcar la forma ( molts ) com el sentit ( la majoria ). Quan una forma en singular té un sentit plural, el verb pot anar en singular ("La majoria pensa ") o en plural ("La majoria pensen "). Però si té un complement de nom en plural és preferible que el verb també hi vagi: "La gran majoria d'estudiants no hanvotat ", "El 25% dels nens no esmorzen a casa".

Quan el subjecte és una part que es pren d'un tot, de vegades la concordança vacil·la. En el títol d'ahir, "Un de cada quatre dependents no cobra ", el verb ha d'anar en singular, malgrat que pel sentit, i també per desgràcia, aquest un són molts. En canvi, en la frase "Un dels punts que hacausat més enrenou és...", el verb en singular respon més a una trampa perceptiva que a la lògica gramatical.

En efecte, els que causen enrenou són els punts , dels quals el subjecte no més és un . I, per tant, han causat sembla l'opció més correcta.

És un cas en què lògica i intuïció no van de bracet. Una normativa molt logicista es li mitaria a dir que ha causat és incorrecte, i el parany quedaria parat perquè l'escriptor incaut hi caigués. La RAE, al Panhispánico de dudas , es mostra més prudent. Remarcant que el plural és més correcte, també admet el singular. És una posició que aplaudeixo i que faríem bé d'imitar. Hi veig la humilitat del savi que sap que no pot matar tot el que és gras.