Ara és l’hora, catalans!
Aquesta setmana, final d’estiu, dues notícies anaven juntes. L'una, els turistes que pugen al turó de la Rovira, de Barcelona, per contemplar la posta de sol des de les bateries antiaèries alhora que s’emborratxen i s’abracen als fanals o els donen cops, per a gaudi infinit dels indígenes. L’altra, la del tiktokaire que, de vacances també a la ciutat, tot alterat, feia un vídeo d’ell mateix, sense samarreta, on, amb accent lleugerament teutó, cridava que aquí, a casa nostra, “la gent és molt freda, avara, buida, arrogant”, i que “en aquesta ciutat de merda la gent és molt creguda, publica les seves fotos i es creuen que són déus” i que és “impossible sociabilitzar-se” perquè “aquí no existeix la vida a social” encara que “busquis una parella per a tota la vida”.
Em sembla que tenim una oportunitat d’or. De la mateixa manera que els turistes han anat al turó de la Rovira per culpa dels tiktokaires i instagramaires, poden deixar d’anar-hi pels tiktokaires i instagramaires. Uns quants sense samarreta com el perla que els dic dient que no fem vida social farà fora tots els creueristes de la Rambla, que tornarà a ser tan autèntica com la que va retratar Woody Allen. Hem de fer-nos tiktokaires nosaltres mateixos, pel bé de l’ecologia. Traguem-nos la samarreta i publiquem a les xarxes que és impossible fer l’amor amb cap català, que no paguem mai i som bruts (perquè, total, no volem fer mai l’amor amb els guiris). I esperem. Esperem que la roda de la trituradora, la del clixé, faci la resta. Tots ells no trigaran gens a anar-se’n de vacances, tot i que en creuer no, a Madrid, on hi ha l’alegre i obert i sociabilíssim Mario Vaquerizo.
