Armes i municions (1937)

Tria J.M. CasasúsCada dia la policia fa noves descobertes de dipòsits d’armes, amagades en els edificis incautats per les “Juventudes Libertarias” després del 19 de juliol [del 1936]. La quantitat d’armaments i municions que s’hi troben és considerable; morters, tancs, bombes de mà, dinamita, etcètera. Aquests materials mortífers són la reserva de la Revolució i hem de creure que foren acoblats amb l’intent d’assegurar, contra tota eventualitat, el triomf de la revolució proletària. La Revolució ha estat acomplerta. Els homes més destacats de les organitzacions obreres han tingut els seus llocs de plena responsabilitat en el govern del país. Ningú no ha contradit les seves directives. Si en el tumult popular han aparegut les naturals discrepàncies, no és just que es resolguin amb sang, sinó amb les normes d’equitat i de democràcia que són consubstancials i inherents a la voluntat del nostre poble. Però, els primers dies de maig [del 1937], de luctuós record, revelaren un pòsit de maldat i de “matonisme” intolerable. Quan tot el poble es troba assetjat per l’enemic comú, la lluita fratricida és un signe d’inferioritat i de derrota. “Totes les armes al front”, han cridat inútilment, d’un extrem a l’altre, totes les veus responsables. “Totes les armes al front”, demanen tots els estaments populars. Però amb la condició i amb la garantia de respectar els sentiments i les idees de tothom. Quan existeix una coacció contra la llibertat de l’expressió popular, civilment i dignament manifestada, es crea una perillosa anormalitat en la vida social que, tard o d’hora, ha de causar estralls irreparables.