Com van poder arribar tan amunt?

En resum: els mitjans informen des de primera hora del matí que caurà un aiguat catastròfic a la tarda, el president absent se’n va a dinar fins a les tantes i dona ordres que no el molestin, i quan rep un missatge abans d’entaular-se que l’informa que la situació s’està complicant contesta “Collonut”. A les cinc de la tarda ja saben que ni els helicòpters de l’exèrcit espanyol han pogut sobrevolar Utiel per rescatar un centenar de persones. La consellera vol confinar la gent i enviar una alerta pel mòbil quan ja hi ha desenes d’ofegats i la mà dreta del president absent li contesta que “De confinar, res”, perquè “Confinar una província és una barbaritat”. El balanç final és de 230 persones mortes.

Podríem afegir-hi tots els detalls que s’han anat sabent, però amb aquesta succinta seqüència queda clar que una banda de gestors indocumentats no hauria fet un paper pitjor davant la dana que el que van perpetrar els principals responsables polítics de la Generalitat Valenciana, la qual cosa ens posa, ja de manera alarmant, davant les preguntes de com és que persones tan fora de la realitat poden arribar tan amunt, quin és el sentit que té per a ells la política, quina formació reben dels partits on s’enquadren i quins interessos creuen que han de prioritzar. Els partits i les institucions estan plenes de responsables, però aquestes 230 morts demanen a crits una auditoria de control intern perquè elements tan importants com la seguretat de la gent no puguin caure mai més en mans tan incapaces.

Anaven mortalment tard i malament, i encara es negaven a demanar a la gent que es quedés a casa, perquè tenien la idea que confinar anava contra la llibertat. És molt gros.