En la categoria d’humor negre, l’acudit del dia és per a Pete Hegseth, secretari de Guerra dels Estats Units, que s’ha referit al govern iranià com a “règim boig”. Que el règim teocràtic dels aiatol·làs sigui una dictadura sanguinària no fa de Trump el paradigma de l’estabilitat, per dir-ho suaument. Si es tracta de desqualificar l’enemic amb una patologia, hi ha on triar, perquè l’actual administració nord-americana és l’epítom de la incoherència, l’arrogància, l’assetjament, la mentida, la il·legalitat i la realitat paral·lela.
Igualment, en la categoria de Josep Maria de l’any, el premi torna a ser per a Hegseth, que per justificar l’atac de la coalició Estats Units - Israel contra l'Iran ha argumentat que el president Trump els té ben posats. Del polític que va renyar els seus generals perquè estaven massa grassos i que va dir que “departament de Defensa” sonava massa defensiu només es podia esperar una anàlisi que recordés les que se sentien al servei militar obligatori espanyol pronunciades per subtinents de discutible subtilitat.
La nostra nova realitat és una nova guerra de durada incerta i de contagi impredictible i amb potencial per afectar-ho tot, des de la nostra seguretat fins a la nostra economia, i fins i tot els plans de futur de la nostra vida quotidiana, Mundial de futbol inclòs. Hem arribat a un punt de conflictivitat bèl·lica que el concepte guerra regional comença a ser tranquil·litzador, per allò de “si no passa d’aquí”. Però Trump té massa incentius personals i polítics per continuar demostrant que és l’únic que els té ben posats.
