Assaig de gigafoto dialogada
TRES MILIONS dues-centes mil mans. Una àvia de 102 anys que té pressa (esclar). 30.000 voluntaris fent de forma amateur la feina més professional. La denúncia que s'havien omplert trams amb figurants de cartró, i la prova: la foto d'uns gegants. Rialles. Quatre-cents quilòmetres, cap incident. Uns metres quadrats a Madrid, un de molt greu. Els antecedents i parentescs dels agressors feixistes, il·lustratius i preocupants. Catalunya accelerada. Espanya preocupada. Rajoy desconcertat. Soraya que va de dura, Margallo de dialogant, Soraya que es posa més dura i Margallo també. Lituània i Letònia. Rajoy escriu la carta, per fi. Quina sorpresa: al final, no. No i no. I sí a mirar de dialogar sobre com dialogar per establir un diàleg que permetés dialogar. Europa prudent, discreta. El món atent, menys sorprès que l'any passat, amb un coneixement un pèl més profund, admirat per la Via, exigint diàleg, interpretant-ho encara com a pressió per millorar el finançament. Rajoy entre l'espasa del procés i la paret de la caverna (mediàtica). Gabilondo comprensiu i enfadat. Veus reclamant gestos que fan tard, de l'estil de portar flors a la parella que ja busca pis, té les maletes mig fetes i l'advocat a punt. Diplomàcia activada. Declaracions de Bono, Mayor Oreja i companyia que farien plorar si no fessin riure (o a l'inrevés). Força, i pressió, per al govern Mas. Força pressió en general. Orgull i eufòria justificats, que cal transformar en fermesa, i concentració. I una feinada de por.
