Assumeixin els seus actes!

Gisèle Pelicot ho ha tornat a dir. Però el pitjor és que ho ha hagut de tornar a fer. Després del macrojudici que la va deixar exhausta, tal com reconeix i tal com és evident després de tot el que ha hagut de passar, Gisèle Pelicot ha hagut de tornar als jutjats perquè un dels seus violadors, l’únic de tots els condemnats, ha apel·lat la sentència i no es reconeix com a agressor sexual. L’home, amb la cara convenientment tapada, considera que va ser “enganyat” perquè es pensava que anava a fer un joc sexual consentit, tot i que Dominique Pelicot, el marit depredador de la víctima, ha insistit que tots els homes que van violar la seva dona sabien que estava sedada i ella no va donar mai el consentiment a ningú. De fet, com ja sabem, no va ser fins després de centenars de violacions que va arribar a descobrir que els mals que patia tenien a veure amb l’infern on l’havia obligat a viure el seu marit. Un dels que va mantenir viu aquell infern és Husamettin Dogan, l’home de 44 anys que ara vol ser reconegut com a innocent. "L'única víctima en aquesta sala soc jo, no pas vostè. Assumeixi els seus actes d'una vegada. Sento vergonya per vostè", li ha etzibat una Gisèle Pelicot novament qüestionada. I quan a Housametin Dogan li han preguntat què entén ell per violació, ha contestat: "Algú lligat i forçat". És evident que ho pot respondre per ajudar la seva defensa, tot i que sigui indefensable, però ¿quantes persones creuen, encara ara, que una violació és “algú lligat i forçat”? I com pot ser que Gisèle Pelicot s’hagi d’encarar novament a un dels seus botxins per dir-li: "Quan ho reconeixerà? Assumeixi els seus actes!" Que Gisèle Pelicot torni a ser notícia no sembla un fet tan significatiu com quan es va donar a conèixer el seu cas. Però diria que encara s'hi hauria de donar més importància. I no se n'hi està donant. Però em sembla molt rellevant que la dona que ho va haver de suportar tot, que va donar la cara i que va dir que la vergonya havia de canviar de bàndol, hagi hagut de recordar a un dels homes que van participar de la barbàrie que “assumeixi els seus actes!”. Perquè aquesta és la clau de volta que explica la dificultat amb la qual s’enfronten les víctimes en un sistema que continua sense protegir-les. Els violadors són considerats persones “normals” que no assumeixen els seus actes perquè en la societat en què vivim els seus actes poden arribar a considerar-se “normals”, com ells mateixos. ¿Quantes persones creuen, encara ara, que una violació és “algú lligat i forçat”?

A Lleida un pare viola la seva filla al carrer davant del germà de vuit anys. El detenen dues vegades perquè ha trencat l’ordre d’allunyament i finalment surt en llibertat després d’arribar a un pacte en què es compromet a no delinquir més. Surt en llibertat perquè ni la Fiscalia ni la víctima en demanen l’ingrés a la presó tot i que no és la primera vegada que el pare viola la seva filla. ¿Quantes persones creuen encara que la culpa és de la filla per no denunciar-lo? ¿Quantes encara creuen que la culpa és de la filla perquè havia begut i exculpen el pare perquè havia begut? ¿Quantes encara creuen que si el pare no se n’allunya és la filla qui ha de marxar?

L’alcalde de Mazan, el poble dels Pelicot, va arribar a dir que, com que Gisèle Pelicot havia estat inconscient en el moment de les violacions, havia patit molt menys que altres víctimes. També va dir que el seu cas era molt dur, però que, a diferència d’altres, no s’havia mort ningú. Després va demanar disculpes. Però qui es creu que no ho pensa, encara?