Sobre la desamortització de béns eclesiàstics (1836)
Peces històriques
De l’exposició de motius de Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 - Madrid, 1853), president del govern espanyol, tramesa a la reina regent, Maria Cristina, el 25 de gener del 1836 i publicada a Diario de Barcelona (16-II-1836), en relació amb els béns eclesiàstics desamortitzats a Madrid. Traducció pròpia. Aquest mes fa cent noranta anys que es va desplegar la reforma laïcista dirigida a passar a mans privades propietats que l’Estat confiscava a l’Església. Pel fet de subhastar aquells béns en grans lots, l’anomenada desamortització de Mendizábal va engreixar l’oligarquia terratinent. Es va frustrar el propòsit que tenien els burgesos liberals de gestar una àmplia classe mitjana de petits propietaris.
Per efecte dels Reials decrets del 25 de juliol i de l'11 d’octubre de l’any passat van quedar i romanen suprimits en aquesta cort de Madrid diversos monestirs i convents els quals el govern es reserva per disposar d’ells. Si aquests edificis continuen com ara es troben, poca utilitat pot esperar-se d’ells en benefici dels creditors de l’Estat, pel fet que les mesquines quantitats que particulars o corporacions ofereixen pagar pels lloguers no són pas suficients per satisfer les creixents despeses de conservacions i reparacions. En canvi, enderrocats totalment uns i reformats uns altres, tindran immediata aplicació aquests, i els terrenys que resultin d’aquells estaran a disposició de l’interès general i particular, a la vegada que proporcionen eixample i millores a la població. Aquesta mesura de cap manera no la contemplo perjudicial per als posseïdors de títols del deute, ja que adquiriran en aquesta part unes millors i més productives hipoteques que aquelles que avui es conserven, donant alhora ocupació a multitud de persones que busquen ansioses el treball per proporcionar-se subsistència. No és pas menys avantatjosa la idea d’augmentar el valor de la porció de finques i terrenys que en el dia d’avui res no produeixen, i aquest estímul pot atreure, si més no, a capitalistes que vulguin emprar amb aprofitament sumes copioses, la circulació de les quals ens és ara tan necessària [Espanya passava llavors per una greu crisi econòmica]. El propòsit nostre és de fàcil execució encomanant a una Junta composta de zeloses autoritats d’aquesta Cort i tres individus de reconegut patriotisme, els quals proposaré en representació dels creditors de l’Estat, Junta que tindrà cura d’emetre disposicions escaients per aplicar-se a curt termini, i obtenir els avantatges esmentats. Adjunto el text del decret que concreta aquests propòsits, com el de disposar quins són els fins als quals es poden destinar els monestirs i convents d’aquesta capital que ara es troben a càrrec de la Direcció General de Rendes i Arbitris d’Amortització, i aquells que d'ara endavant estiguessin en el mateix cas i que cal posar a disposició de la Junta abans esmentada. [...] Apreciats els edificis, terrenys i materials, i considerant els capitals que suposen, es retrà comptes a les Corts per tal que acordin la manera i forma de verificar el pagament de la part emprada en benefici de l’Estat i en utilitat especial de la vila de Madrid, i venent-se la Junta ara creada allò que calgui alienar a particulars en els termes i condicions que siguin fixats. [...]
