La declaració d'amor de l'exblaugrana Crnogorčević: "No tornaré a viure una experiència igual"

Barcelona“Veure tanta gent viatjant per un partit nostre va ser molt bonic”. Ana-Maria Crnogorčević (Steffisburg, 1990) recorda amb molta estima la seva etapa al Barça i a Catalunya. La futbolista suïssa –que demana que se li pregunti en català– es va enamorar de la cultura i de les tradicions de Catalunya. “M’encanta Barcelona, és un dels meus llocs preferits i em puc imaginar en el futur vivint allà; hi vaig ser molt feliç”. Crnogorčević, que prefereix Sant Jordi abans que Sant Valentí, encara té un carnet d’identitat de catalana i una samarreta de Catalunya amb el seu nom que li van regalar els fans. “L’afició sempre va ser molt amable amb mi i jo vaig intentar parlar amb ells, signar, ser propera… Em van rebre amb els braços oberts”, assegura.

La jugadora suïssa –que actualment juga a l’Estrasburg– parla fins a sis idiomes: croat, suís, alemany, anglès, castellà i francès. A més, també entén el català i explica que la seva expressió preferida és “T’estimo”. Una altra que li agrada és "a poc a poc, perquè Marta Torrejón és força tranquil·la i sempre va dient aquesta expressió". Ara bé, les primeres paraules que va aprendre van ser bon dia, merci i fins demà.

La futbolista remarca la importància de conèixer la cultura dels llocs on va i aprendre la llengua “tan ràpidament com es pugui per entendre la gent i comunicar-s'hi”. Per aquest motiu, Crnogorčević demanava que li parlessin en català. També ho va demanar a Carla Garcia, que aleshores era periodista de Barça TV. Això va provocar que en una entrevista després d’un partit li digués que no l’entenia en castellà perquè tenien pactat entre elles parlar en català. “Molta gent va dir que jo no hauria de jugar mai per Espanya i jo vaig pensar: «No soc espanyola ni catalana, només soc aquí per aprendre l’idioma. No ho puc canviar i s’ha d’ignorar aquesta gent»”, conclou.

La primera Champions del Barça

Crnogorčević també es va enamorar de l’estil de joc del Barça. “És un equip que té un ADN, tothom sap com juga i no canvien, sigui el primer equip o el juvenil. Aquesta idea de joc tan clara és el que m’ha faltat molts cops en altres equips, que no saben a què volen jugar”, admet. Un estil amb el qual s’ha retrobat a Suïssa amb l’arribada de Rafel Navarro, que va ser el segon entrenador del Barça. L’extrem diu que a Espanya destaca la tècnica, als Estats Units el físic i a Alemanya la disciplina. “Si tens una reunió a les 9.00 h i tu arribes a les 8.55 h, la gent et mira com si fos tard. Has d’arribar a les 8.50 h”, avisa. Amb el Frankfurt, la suïssa va guanyar la seva primera Champions. “La primera final que vaig jugar va ser el 2012 a Múnic contra l’Olympique de Lió i vam perdre. A la segona final, el 2015, tenia al cap que no volia perdre de nou. Va ser molt bonic estar a Berlín amb un equip alemany i guanyar amb un gol a l’últim minut”, rememora.

Del Barça també guarda molt bons records esportivament. La primera Champions, guanyada a Göteborg l’any de la pandèmia, va ser molt especial per les restriccions, que van provocar que l’equip s'unís més. “Vam haver de dividir el vestidor en tres de més petits per si alguna jugadora es posava malalta. A més, també ens van dir que no ens ajuntéssim amb tanta gent de fora i quasi no vam veure la família”. Tanmateix, l’exblaugrana es queda amb els dos primers partits al Camp Nou, en què es va batre el rècord d’assistència en un duel de futbol femení entre dos clubs amb 91.648 espectadors. “Ningú pensava que pogués passar, vam anar a l’estadi sense saber el que ens esperava”. Una estima que també es va veure en la final disputada a Torí. “Vam perdre, però veure tanta gent viatjant a un partit per a nosaltres va ser molt bonic”. Tot plegat, sense oblidar la rua conjunta amb el primer equip masculí el 2023. “Després d’aquelles tres hores vaig acabar molt cansada físicament, però també emocionalment. No crec que torni a viure una experiència igual a la meva vida”, confessa.

Però tota història té un final, i el de Crnogorčević al Barça va arribar abans del que a ella li hauria agradat. “El més dur va ser el moment. Jo tornava del Mundial per començar la pretemporada, quedaven deu dies per tancar el mercat i tenia contracte fins al 2024. Si jo signo un contracte, em quedo fins a l’últim dia, però em van dir que havia de sortir pel límit salarial. No em volia quedar en un lloc en què ja no es comptava amb mi”. Ara bé, la jugadora ha tornat a l’estadi Johan Cruyff per veure les seves “amigues”, l'últim cop aquest desembre.

Una infància marcada per l’esquí i el futbol

Crnogorčević –que té orígens croats– ha pogut viure del futbol, un fet impensable quan va començar a donar cops a una pilota a Suïssa. “El meu pare jugava a futbol, jo anava als seus entrenaments i jugava amb altres nens, però no pensava en una carrera perquè aleshores no existia. Sempre vaig disfrutar molt jugant a pilota”. Després de voltar per tot el món, ara gaudeix a l’Estrasburg, un lloc que destaca per ser “tan a prop de casa”. A l’equip francès, a més, també pot combinar una altra de les seves aficions. “És molt familiar, visc al centre i puc anar a entrenar-me cada dia en bicicleta, que en altres clubs està prohibit. M’encanta anar amb moto per les muntanyes suïsses”, reconeix.