No hi ha cap dubte que l’entrada a l’any 2026 serà recordada durant molt temps com un període de preocupació i inquietud. No cal dir que aquestes darreres setmanes hem viscut, tant aquí com a la resta del món, un seguit d'esdeveniments que han creat dificultats destacables: pèrdues en infraestructures, enfrontaments i actuacions polítiques inesperades, episodis militars greus, fenòmens naturals poc corrents, vagues en serveis públics i d'altres. En aquest article no vull parlar de cap d’ells, que ja han estat prou comentats, sinó analitzar una notícia dels darrers dies centrada en els Estats Units que crec que és molt preocupant per al creixement futur de tota la humanitat. Es tracta de la decisió de l'actual govern nord-americà –és a dir del senyor Trump– d'eliminar les regulacions establertes pel govern Obama en relació amb les polítiques públiques sobre canvi climàtic. Penso que és una de les decisions més greus i menys comprensibles de Donald Trump, i que mereix una oposició frontal per part de tots.
1. L’escalfament del planeta i el canvi climàtic. No tinc dubtes que l’inici del segle XXI ha suposat, i continua suposant, l’entrada en una nova etapa de la història de la humanitat. Aquest canvi d’etapa és conseqüència, sobretot, de dues causes. D'una banda, la disponibilitat de noves tecnologies digitals en el camp de la generació de la informació i de la seva transmissió. De l’altra, la reacció del planeta davant de la dificultat de sostenir els augments de població humana sense que hi hagi un canvi en els models de consum i creixement que eren acceptables el segle passat, però que no es poden aguantar amb una població de vuit mil o deu mil milions de persones consumint com consumíem fins ara tres mil o quatre mil. La globalització, el creixement demogràfic, l'explosió de les dades i de la informació, i la necessitat de mantenir una convivència planetària obliguen totes les persones i tots els governs, tant de grans països com d’altres de menors, a prendre mesures per aconseguir una adaptació a uns nous estils de vida que permetin no tenir un futur difícil i que evitin enfrontaments entre països i entre persones dins de cada país. Moltes de les coses que hem patit aquests darrers temps confirmen que estem equivocant el camí, que no estem fent tot el que caldria i que no ho estem fent de forma prou ràpida.
2. Perdedors i guanyadors. No és d’estranyar que els canvis que cal fer, i que alguns ja comencen a fer, tinguin conseqüències negatives per a les persones que han gaudit fins ara d'un benestar important, però que alhora puguin permetre un augment del benestar per a moltíssimes més. En el cas de no fer-ho, la conseqüència serà una disminució del benestar per a tots, potser amb l’excepció d’un petit nombre de molt rics. Això ho estem veient ja en els darrers anys amb el que passa amb el que anomenem “desaparició de la classe mitjana” i amb els problemes de descrèdit i de desconfiança que tenen molts governs de tot el món per fer front a les dificultats. Per simplificar, cal acceptar que les persones hem de trobar la manera de basar el nostre benestar en elements diferents dels que vam tenir el segle passat, de trobar maneres de viure que no incideixin en les limitacions del planeta, i que no augmentin les desigualtats personals o territorials. Si no hi ha un augment de les responsabilitats de les persones i una clara actuació dels governs recomanant, i en molts casos imposant aquestes polítiques, tots formarem part dels perdedors i la humanitat no podrà viure tranquil·lament al planeta Terra.
3. Les polítiques dels governs americans. La decisió desreguladora del govern de Trump de la setmana passada no només no ajuda a combatre l'escalfament del planeta i a evitar els problemes del canvi climàtic, sinó que abandona el poc que havien fet els governs demòcrates. Trump ja havia decidit, dues vegades, retirar-se dels Acords de París. Ara elimina totes les regulacions del govern estatunidenc. Es tracta d'una política en favor dels fabricants de vehicles i les empreses de combustibles fòssils, i que amaga que és contrària a tots els americans, i a tots nosaltres, en temes de salut. També està relacionada amb la voluntat de reduir la capacitat reguladora dels governs i de deixar funcionar els mercats: ja sap que qui regularà, en tot cas, seran els poders financers i tecnològics que van estar darrere les seves victòries electorals i són ara en el seu govern. No és estrany que, en presentar la mesura, Trump l'hagi volgut justificar repetint que la crisi climàtica “és una mentida i una estafa”, desacreditant així totes les evidències científiques que la sostenen des de fa anys i totes les evidències personals que tots hem pogut comprovar amb les dificultats recents que han aparegut i han fet més complicades les nostres vides i les de moltes altres persones. Augmentem la nostra responsabilitat i denunciem aquesta actuació de Trump.
