L’APUNT

La banda de facinerosos indocumentats

Coincidint amb el primer aniversari de la presidència de Donald Trump (“Agafa-les pel cony”), la seva croada contra el periodisme està significant una recuperació del prestigi i els ingressos de la professió que intenta ser honrada. Per recordar que no sempre actuem com una “banda d’indocumentats facinerosos”-com em va dir un dia el mestre Iñaki Gabilondo-, Spielberg ha recuperat una de les grans històries del periodisme. S’estrena The Post ( Los archivos del Pentágono ), que narra la segona gran gesta del Washington Post després del Watergate. El director Benjamin C. Bradlee i l’editora Katharine Graham van convertir el mitjanet diari del pare d’ella en un mite. De les seves biografies, premi Pulitzer en el cas de l’editora, se’n desprèn una gran quantitat de talent, coratge, lleialtat a l’ofici i a la redacció. Però també una idea insubornable: triar les bones batalles per desafiar el poder amb la veritat. Les noves tecnologies ens han donat instruments i noves formes de pressionar-nos, però l’ofici continua sent el mateix: mirar, escoltar i publicar amb el suport d’uns editors valents. Explica David Remnick que Bradley, que era tot un caràcter, contestava a les cartes gravant-les. Sense Twitter i internet per amplificar les queixes, les contestava amb el seu estil sense contemplacions. Un dia la seva secretària, Debbie Regan, mentre transcrivia, va dirigir-se al lingüista de la redacció: “T’he de preguntar una cosa -va dir-: cap de penis va junt o separat?” Déu salvi l’estil directe.

Més continguts de